Política en temps de sequera...

Decepcionant és l'actuació dels polítics catalans envers la "galopant" sequera que pateix tot el nostre territori. El que no s'entén és que davant d'una situació de necessitat com l'actual, hi hagi qui vulgui treure'n partit a costa de la "debilitat" del consens dins el govern. Em refereixo als de Convergència i Unió quan volen demostrar davant l'opinió pública que ells ja ho havien predit i que fins i tot havien planejat una solució a mig i llarg termini: el ditxós Roina o Rhone.

Dins del Govern hi ha bastants problemes, sobretot entre els socis petits. Esquerra té problemes de cohesió interna per la suposada lluita fratricida entre els seus caps, i no són dos, resulta que ara són tres o quatre (Carod, Puigcercós, Carretero, i més que van al darrera). Iniciativa carreteja també problemes després de la debacle electoral del mes de març, però els problemes més importants són a causa de la sequera ja que ser abanderats de la sostenibilitat i signar un Decret de portada d'aigua a Barcelona des de l'antitransvasable riu Ebre comporta dissidències dins del partit a nivell regional, sobretot a les Terres de l'Ebre. Això mateix li està passant als d'Esquerra, que a més tenen un representant de la Generalitat a les mateixes Terres de l'Ebre, el qual s'ha posicionat sempre en contra del pretès i mal anomenat "transvasament" d'aigua cap a Barcelona. Això li ha valgut algun comentari "veu en off" del mateix President Montilla sobre la seva continuïtat. Ah, i la darrera notícia és la participació de membres d'Esquerra en la propera manifestació "antitransvasament" el mes de maig mentre els d'Iniciativa diuen que ells en principi no hi aniran -ja canviaran!- mentre a Palau se signa el Decret pel transvàs de l'aigua.

Crec que aquesta manera de fer política és insostenible: decidir una cosa i fer veure que mires cap a l'altra banda és molt mal valorat. En altres temps en diríem que s'és un "cara-girat". Doncs bé, els polítics de Catalunya estan essent molt "cara-girats" en aquesta qüestió de l'aigua, tiren la pedra i giren la cara cap a una altra banda, siguin d'esquerres o de dretes. Per això crec que el millor seria que es trenqués el Tripartit, començant per Esquerra -malgrat la feina ben feta d'algun dels seus consellers (Manuel Tresserras)- ja que mantenir aquest discurs en el Govern i fer pressió al mateix Govern en què estàs a través de manifestacions és del tot "rocambolesc" i contraproduent.

En aquest sentit estic ben a favor de les darreres declaracions d'en Carretero sobre la necessitat de sortir del Govern. Mantenint aquesta situació el que es fa és beneficiar precisament a qui més s'ha beneficiat fins ara de les contradiccions dels petits socis del Govern, és a dir els Socialistes. Ara bé, com és que tots els partits tenen problemes interns de contradiccions en temps de sequera, sobretot a les Terres de l'Ebre, i en canvi els Socialistes no en tinguin ni un? Tan cohesionats estan els socialistes malgrat el transvasament proposat? És que tots els "marrons" d'aquesta catàstrofe que és la sequera només se'ls poden endur els petits partits polítics? Tots els representants socialistes de Tarragona estan a favor del transvasament? I els de Lleida? I els de Girona? No entenc res de res. Montilla i companyia han sapigut mantenir-se al marge de la forta discussió partidària i territorial de la política, mantenint-se immaculats davant l'opinió pública, i vessant totes les crítiques al conseller de Medi Ambient, un pes pesant de la política que no crec que acabi bé.

Manar és molt temptador però no a qualsevol preu!