25/9/07

I vam anar de vacances a Catalunya!

Ara que està tant de moda parlar del futur de Catalunya, de la proposta de referèndum per a la autodeterminació al 2014, de la proposta de reformulació del Sobiranisme català, etc hem decidit anar de vacances a aquest país.
És un país petit però no té res a envejar a cap d'aquests grans països europeus que tenen tants i tants atractius turístics. Aquesta vegada ens hem decantat per descobrir el paisatge i la Natura més en estat pur d'aquest país: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici.
Em sap greu haver de dir que per bé que el paisatge és fabulós no està ben bé en estat pur perquè en el passat s'hi van fer algunes actuacions que avui dia els conservadoristes i ecologistes o els més naturalistes ortodoxos segurament contradirien. Jo em situaria a favor d'aquests darrers ja que la Natura ja és bella per sí mateixa i no cal fer-li intervencions que després es pot veure com afecten el paisatge en un sentit més o menys negatiu. Em refereixo per exemple a la següent fotografia i al Llac Negre de Peguera, a 2.300 metres d'altitud. En el primer moment impacta positivament trobar-se amb un llac tan vistós com aquest però en segon lloc ja sobta per les dimensions que té aquest i a la seva alçada. Més tard es pot comprovar el perquè d'aquest paisatge "artificial". Sí, Artificial, no pas Natural.

A més, les companyies hidroelèctriques que tan bon servei estan donant al país en els darrers temps -això almenys he sentit dir a alguns oriünds d'aquelles terres catalanes- en fan un ús racional i ecològic per la qual cosa hom pot trobar-se amb llacs plens d'aigua i d'altres ben buits -almenys a la vessant de Capdella-. Clar que l'impacte d'aquesta presa és ben limitat. Si no tingueu present que al fer-la van tenir en compte alguns aspectes:

-la van construir amb pedra i no amb ciment -almenys aparentment és així-, en concret amb granit, que és la pedra que més abunda per aquests paratges.

-la van construir en el punt amb menor necessitat de mur. Com podeu veure gairebé res, uns pocs metres.

Malgrat tot he de dir que com a mínim la podrien haver recobert d'herba o terra vegetal per tal de que passés una mica més desaparcebuda al visitant. Per a mi, trobar-me amb aquesta presa a 2.300 metres d'alçada em va semblar que em trobava davant l'escalinata de la catedral de Girona. Si no, comproveu-ho vosaltres mateixos. Potser l'arquitecte d'aquesta presa es va inspirar en aquesta magnífica obra.

10/9/07

Fer vacances també és...descobrir!

Mentre duren les vacances s'ha d'aprofitar a conèixer món i a veure coses noves. Ahir al vespre vam poder-ho fer i ben aprop de casa nostra, a l'Anoia, al Castell de Boixadors.

Aquest castell situat en un turó a 845 metres d'altitud fent frontera amb les terres de Lleida i Solsona al Nord, i termenejant amb la comarca del Bages a Llevant, és un reducte històric dels temps medievals en què Catalunya començava a ser Catalunya i on es diferenciava encara la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Aquest castell formava part d'aquella estructura de defensa i vigilància en aquelles noves terres catalanes i en el qual una família, els Boixadors, s'establiria per a governar aquestes terres de transició.
Nosaltres la vam conèixer ahir al vespre tot i que durant aquest estiu se'ns anava despertant el cuquet per a acostar-nos-hi i conèixer-lo ja que hem tingut forces ocasions per a contemplar-lo des de l'eix transversal quan hem anat a Calaf o Agramunt de visita.
El castell de Boixadors està situat en un turó magnífic, mirador de les properes terres de Lleida, de Calaf, de l'Anoia i els seus nous camps eòlics, del Montserrat desconegut i de les properes terres del Bages. Des d'allí es poden contemplar els boscos de pins de les rodalies, les terres rurals properes de Sant Pere Sallavinera, el campanar inconfusible de Calaf, la serra de Comiols cap al Nord, els boscos de Pinós al Solsonès...Però un cop a dalt, cal contemplar el romànic que queda de l'església de Sant Pere de Boixadors, amb campanar d'espadanya, amb obertura només a migdia, sense absidiola a la zona de llevant degut a les reformes que va patir en el pas del temps, amb arcs cecs dobles sobre el portal d'entrada... i també cal contemplar la restauració de la torre, pràcticament finalitzada i amb les dependències senyorials en procés. Si voleu fer vacances descobrint indrets de les nostres terres, feu com nosaltres!

6/9/07

Les vacances són això...

Em costa entrar a assaborir les vacances però al cap d'uns quants dies tinc la sort de poder-les disfrutar a fons. Com ho faig? Doncs ben fàcilment. Mireu, uns quants grams de tranquil·litat, uns quants segons de relax, una cullerada de silenci, un pols de soroll de vent, unes gotes d'aigua, el salt d'un peix a l'aigua i l'ombra d'una bona pineda. Tot això, i no gaire més, és necessari per a gaudir d'unes bones vacances. Jo vaig tenir temps de fer-ho seguint aquests ingredients el dimarts passat. El rastre que vaig deixar és el d'aquestes fotos i de veritat...em relaxen només de pensar-hi!

Durant la mateixa passejada de relax vaig poder veure les vinyes del Pla de Bages, ben a la vora del Parc de l'Agulla, que ja estan a punt per a la verema. No en conec la varietat però suposo que deu ser el "Cabernet Sauvignon", procedent de raïm negre, que s'utilitza moltíssim per a fer bons vins. El que em va causar sensació va ser el veure que molt d'aquest raïm queia pel seu propi pes al "tros", fent-se malbé en grans quantitats i sense que els veremadors en facin gaire cas. Potser cal que es faci malbé una part del raïm per a obtenir-ne de més bo? O és que no convé que la verema sigui massa bona per tal de mantenir el preu a ratlla? No ho sé però el raïm feia molt "bona pinta".

4/9/07

Molts oficis i pocs beneficis.

L'estiu va acabant però comencen les vacances. Precisament ara, quan entrem al setembre, començo a fer vacances però com sempre amb molta activitat. Enguany, com fa cinc anys, el Robert Rovira, de la Coordinadora de Ball de Bastons, m'ha tornar a "engatussar" per tal que li fes de "speaker", és a dir presentador de l'acte de lliurament dels 2ns Premis de Música per a Ball de Bastons a celebrar a Agramunt. La darrera vegada que es van lliurar aquests premis jo estava també al Jurat i presentant l'acte però enguany m'he quedat amb la segona activitat. Segons el Robert Rovira el timbre de veu, molt "radiofònic", va molt bé per a l'acte. De bon grat vaig acceptar l'oferta i els resultats van ser, al meu parer, satisfactoris. Em vaig sentir bé a l'hora de presentar l'acte, ho portava tot bastant "mastegat", i la improvització la vaig deixar per a altres ocasions (recordo que fa cinc anys tot va ser improvitzat). De totes maneres amb aquesta nova activitat ("speaker") es ve a complir allò que es diu que "Home de molts oficis, pocs beneficis". La tradició sempre té raó.
Us poso algunes fotos de l'acte que va consistir en una ballada de l'àliga d'Agramunt al sortir de Missa de 12; una benvinguda al públic; unes ballades dels bastoners de Cambrils i Agramunt; una recollida de premis i finalment una audició de les cançons guanyadores. He de dir que hi va haver molt nivell en totes les obres, tant les dedicades a música per a flabiol com per a les de gralla. L'organització va haver de posar "accèsits" a totes les categories. Jo no coneixia cap dels guanyadors, però parlant amb els organitzadors em van comentar que hi havia també una obra del Ramon Manent, el cantador de Sobremunt, el cantant del vals "Borrasca" al disc de Sac i Tombo, el company de músiques al Solc, i darrerament un dels tres "Tranquils". Sabent això, i la categoria de la seva música, no podia dubtar que les obres presentades serien de veritat molt bones. Fins i tot les de gralla, el so de la qual no m'entusiasma particularment, vaig trobar que eren realment bones. I les de flabiol no cal parlar-ne. Després vaig poder conèixer els seus autors a l'hora de dinar, des de joves molt joves fins a veterans i amb currículum. Si teniu l'oportunitat, compreu el cd que properament s'editarà perquè són ben bones.
Aquí teniu els organitzadors i els guanyadors:
moltes felicitats!