La tradició és la tradició...

En alguns blocs amics es beneglorien de l'activisme cultural que duen a terme per la comarca en general i per a la població en general. Nosaltres, en resposta a aquesta onada d'activisme, volem mostrar que també tenim activitat cultural i que si haguéssim de fer el nostre currículum seria de veritat ben extens i generós (toma-la! M.À.).

Per això us mostrem algunes fotos de les nostres darreres activitats culturals: la primera d'elles és evident, tocar el flabiol. I no cregueu que sigui un instrument senzill malgrat el seu origen humil i pastoril. Per a començar és un instrument que es toca bufant (és a dir, és de la família dels instruments de vent) i si et quedes sense bufera "cagada l'hemus". Segonament és un instrument que es toca amb una sola mà i això sí que és un problema perquè se sol tocar amb la mà esquerra i els que no en tenen (o tenim:-) els és molt difícil coordinar els moviments. Tinguem també en compte que gran part de la gent és dretana i l'esquerra la utilitza com a ajuda. I finalment tenim el problema del "tempo" amb què s'interpreten les músiques. No cal dir que el flabiol és l'instrument bàsic per a acompanyar els "bastoners" i que aquests, si s'esveren, porten als flabiolaires a interpretar la música d'una manera accelerada, gairebé impossible d'interpretar. La resposta dels bastoners a les queixes dels flabiolaires és que tocar lent no és cosa dels temps actuals i per tant cal tocar i ballar ràpid encara que el ball quedi deslluit. Per sort algunes vegades (alguns bastoners) es té l'ocasió de rememorar els vells temps i demostrar que el ball "a tempo" és molt agraït i sobretot lluït. Aquí teniu una foto de com s'ha de ballar bastons.I com a segona activitat cultural hem de mostrar una de les activitats musicals més antigues i rurals del nostre país: les Caramelles. No cal dir que tenim bona experiència d'aquesta activitat musical ja que durant set o vuit anys (ja hem perdut el compte) vam estar al capdavant d'aquesta activitat al poble d'Oló. Gràcies a elles vam donar a conèixer música oblidada de tradició oral (vam tornar a cantar l'antiquíssima "Les primeres caramelles són per l'alcalde major puix llicència ens ha donada, li agraïm amb molt fervor...), vam recuperar dels arxius parroquials antigues caramelles (una partitura antiga que deia "Caramellas que es cantan a Calaf"), i vam escriure noves caramelles (com la bonica "Ai la primavera...") i vam introduir nous formats musicals (les "bluemella", que cada any, a ritme modern, demostraven que no només les sardanes i les havaneres poden ser cantades per Pasqua). Aquesta darrera foto és una demostració que les Caramelles són vives a molts pobles de Catalunya malgrat...les Caramelles de Súria, les quals resten públic a molts pobles dels voltants i acaparen tota l'atenció del país!

Però hi va haver temps per a tot...

Si al matí vam poder gaudir de la neu a l'estació d'esquí de fons de Guils Fontanera, a la tarda vam descobrir el centre de la comarca natural de la Cerdanya, Puigcerdà.

El campanar de l'església, els carrers més cèntrics i comercials (fins i tot vam poder veure la nova oficina de Caixa Penedès), fer un tallat en una xocolateria, adonar-nos que Puigcerdà és una de les viles catalanes amb més pastisseries per metre quadrat i finalment descobrir que el llac tan conegut de la vila va ser iniciativa d'un senyor...Danès. Sí, ens va sorprendre molt que el llac porti el nom d'aquest senyor d'origen danès que va ser cònsol de Dinamarca a Barcelona a finals del segle XIX, i que en un dels seus viatges per Catalunya es va enamorar de la Cerdanya on hi va comprar uns terrenys, hi va edificar una "torre" i més tard va proposar a l'ajuntament de crear un llac artificial sobre un llac natural ja existent. El senyor es deia Schierbeck.

Tot molt bonic. I com vàrem comentar... aquest llac té un aire danès, és veritat, però... a Dinamarca no tenen un paisatge nevat de muntanyes com el té la Cerdanya.

Una aportació amb fotos del Quim...

Ara us afegim algunes fotos molt i molt maques fetes pel Quim...

I aquesta?

Es nota la diferència, oi?

De neu n'hi havia...

I amb un paisatge bonic i sobretot natural no podíem quedar malament en cap de les fotos que ens vam tirar.

A l'abril...neu finalment!

Sí, finalment el mes d'abril s'ha dignat a ploure i a nevar. L'hivern ha estat molt sec, extrem jo diria, però l'abril amb les pluges dels darrers deu dies ha estat providencial per a aturar temporalment la sequera i deixar-nos gaudir una mica de la neu. I si no vegeu les fotos que hem tirat aquest matí de Divendres Sant a la Cerdanya, a Guils Fontanera.

Bonica, oi?

Però a més de neu hi ha hagut temps per provar les raquetes. De tennis? No, les de neu. De fet algú les ha pogut estrenar, i Déu n'hi dó com en sabia!

D'altres en canvi no n'han sabut tant, però és clar, l'edat és l'edat, oi?A més de fer tripijocs hem pogut gaudir de la neu en estat pur i en plena natura.

Vegeu-ne una altra:

Demà, més!