27/4/07

La tradició és la tradició...

En alguns blocs amics es beneglorien de l'activisme cultural que duen a terme per la comarca en general i per a la població en general. Nosaltres, en resposta a aquesta onada d'activisme, volem mostrar que també tenim activitat cultural i que si haguéssim de fer el nostre currículum seria de veritat ben extens i generós (toma-la! M.À.).
Per això us mostrem algunes fotos de les nostres darreres activitats culturals: la primera d'elles és evident, tocar el flabiol. I no cregueu que sigui un instrument senzill malgrat el seu origen humil i pastoril. Per a començar és un instrument que es toca bufant (és a dir, és de la família dels instruments de vent) i si et quedes sense bufera "cagada l'hemus". Segonament és un instrument que es toca amb una sola mà i això sí que és un problema perquè se sol tocar amb la mà esquerra i els que no en tenen (o tenim:-) els és molt difícil coordinar els moviments. Tinguem també en compte que gran part de la gent és dretana i l'esquerra la utilitza com a ajuda. I finalment tenim el problema del "tempo" amb què s'interpreten les músiques. No cal dir que el flabiol és l'instrument bàsic per a acompanyar els "bastoners" i que aquests, si s'esveren, porten als flabiolaires a interpretar la música d'una manera accelerada, gairebé impossible d'interpretar. La resposta dels bastoners a les queixes dels flabiolaires és que tocar lent no és cosa dels temps actuals i per tant cal tocar i ballar ràpid encara que el ball quedi deslluit. Per sort algunes vegades (alguns bastoners) es té l'ocasió de rememorar els vells temps i demostrar que el ball "a tempo" és molt agraït i sobretot lluït. Aquí teniu una foto de com s'ha de ballar bastons.I com a segona activitat cultural hem de mostrar una de les activitats musicals més antigues i rurals del nostre país: les Caramelles. No cal dir que tenim bona experiència d'aquesta activitat musical ja que durant set o vuit anys (ja hem perdut el compte) vam estar al capdavant d'aquesta activitat al poble d'Oló. Gràcies a elles vam donar a conèixer música oblidada de tradició oral (vam tornar a cantar l'antiquíssima "Les primeres caramelles són per l'alcalde major puix llicència ens ha donada, li agraïm amb molt fervor...), vam recuperar dels arxius parroquials antigues caramelles (una partitura antiga que deia "Caramellas que es cantan a Calaf"), i vam escriure noves caramelles (com la bonica "Ai la primavera...") i vam introduir nous formats musicals (les "bluemella", que cada any, a ritme modern, demostraven que no només les sardanes i les havaneres poden ser cantades per Pasqua). Aquesta darrera foto és una demostració que les Caramelles són vives a molts pobles de Catalunya malgrat...les Caramelles de Súria, les quals resten públic a molts pobles dels voltants i acaparen tota l'atenció del país!