Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges

2/12/08

Mai tornaràs...a la Vall d'en Bas

Volia encetar aquest escrit amb una frase procedent d'una cançó -per tant l'he manllevada-del grup gironí "Sopa de Cabra": "Mai trobaràs el teu príncep blau". Però al tatarejar la melodia se m'ha acudit que podia canviar-la per la que he posat a l'encapçalament: "Mai tornaràs a la Vall d'en Bas". En efecte, si hagués de convidar algú a passar un cap de setmana junts, després de l'experiència viscuda el cap de setmana passat a la Vall d'en Bas, li diria que millor que no hi anés. La veritat és que el vent, el fred, la glaçada, la gebrada, la boira, la pluja, la neu i altres fenòmens meteorològics que no sé definir van fer-nos la murga tot el cap de setmana. Però n'ha quedat alguna cosa bona de l'experiència? Doncs efectivament sí. A més de la convivència amb les cosines i cosins i cosinetes d'Esplugues, fer-la petar al voltant de la llar de foc, visitar Olot, Rupit i Santa Pau, ens han quedat algunes fotos que bé podrien posar-se a un calendari. No estic donant idees però alguna o altra podria caure perquè estan prou bé. Us en poso una per anar fent boca informant-vos -sobretot als que no vau estar amb nosaltres el cap de setmana- que es tracta del cim del Canigó, un dels cims catalans -sí, catalans- més emblemàtics.

7/9/08

Els boscos del Montseny

Hem fet una excursió molt bonica tot i que el temps no ens ha acompanyat durant tot el dia. L'excursió, al Montseny, m'ha fet recordar moments de quan jo era petit i anàvem d'excursió al Soler, el mes de maig, i ens ficàvem dins les soques mortes dels arbres monumentals que hi havia a la masia. Ara, una mica més gran, i dins els boscos del Montseny, m'he tornat a enfilar a un arbre, més monumental encara que els de quan era petit i, salvatn les distàncies, m'he tornat a convertir en un infant que juga i disfruta fent el trapella. Si no, vegeu la foto que us adjunto. Feia anys que no em sentia tan bé!

21/4/08

Andorra s'ha posat les piles

Aquest cap de setmana hem estat fora, a Andorra i hem pogut constatar que la voràgine del consum i del comerç desenfrenat que anys enrere promovia el Principat, ha canviat. Allò que pensàvem que era Andorra, una botiga de cap a peus, on catalans, francesos i espanyols visitàvem per anar a carregar de sucre, oli, licors i sobretot tabac i combustible, s'ha acabat. Andorra no és només aquest model de "superconsum" i segurament us demanareu per què. Doncs perquè el Principat ha près consciència que no és un model sostenible i que el Turisme només de compres no és vàlid al segle XXI. Cal oferir alguna cosa més. Andorra té bastant més a oferir i nosaltres vam descobrir-ho aquest cap de setmana.

Andorra és el país del Pirineus. Si no ens ho creiem vegeu la següent foto situada a la Vall de Sorteny.
Andorra és un país de museus molt ben preparats. Un d'aquests museus és el que mostra les antigues fargues on es produïa el ferro. La Farga Rossell, a La Massana, ara és un museu on es pot conèixer aquesta activitat industrial d'una manera totalment interactiva i, per l'experiència que vam tenir-hi, totalment personalitzada, ja que vam ser els únics visitants i la guia ens va atendre més que bé!Andorra era un país productor de tabac i ara és un país que mostra com es feia el tabac en una de les seves fàbriques, la Reig.
Andorra és també un país amb establiments hotelers dignes de mencionar, com l'Hotel Coma, a Ordino, on vam poder gaudir de la seva hospitalitat i també de la seva cuina. El cuiner es mereix un aplaudiment ja que ens va preparar uns menús "de categoria". I l'hotel està emplaçat cara sud amb unes vistes molt boniques de les muntanyes d'Arinsal.
Andorra és també un país ple de Romànic però aquesta vegada no el vam anar a visitar. Malgrat això, de camí cap a casa, vam visitar-ne un exemplar anomenat Sant Esteve de Coll de Nargó, una església amb un campanar increïble que és digna de qualsevol llibre o manual d'història de l'art.
Ah, de pluja i neu tanta com en vulgueu! Però això no vol dir que s'hagi acabat la sequera! El pantà d'Oliana estava en la situació en què podeu veure...
El riu Segre aportava ahir tanta aigua com podia a l'embassament per a paliar la ditxosa sequera.

8/2/08

Consciència ambiental, això és el que cal!

La nostra Llengua, la catalana, pateix actualment nombroses pressions de caràcter polític i electoral que la fan tremolar malgrat els esforços de molts catalanoparlants i d'algunes lleis -entre elles la d'immersió lingüística- per a contrarrestar-les. Nosaltres, que som catalans de la Catalunya Vella, i enguany que se celebra el vuit-cents aniversari del naixement del Rei Català Jaume I -ull amb la dada, Català que va néixer a Montpeller!- ens agradaria aportar alguna cosa més a la llengua que la simple utilització de la mateixa en els nostres àmbits d'actuació. Per això volem engegar un concurs de frases fetes i dites de "Nova generació", és a dir, frases fetes en Llengua Catalana que no tinguin una arrel popular i tradicional sinó que siguin de nova creació, fruit del nostre temps, del nostre pensar, dels nostres nous costums, consciències, etc.
La Irene i jo mateix, que som catalanoparlants i ens considerem conservadors de la Llengua i conservadors del Medi Ambient, volem aportar una dita o frase feta de caràcter Ambiental: "Consciència Ambiental, això és el que cal!" . Tots els que vulgueu participar-hi podeu deixar les vostres propostes i més endavant penjarem les més originals o interessants i obrirem una votació. Esperem rebre bones propostes i al final premiar la més votada amb un Regal Sorpresa!

25/9/07

I vam anar de vacances a Catalunya!

Ara que està tant de moda parlar del futur de Catalunya, de la proposta de referèndum per a la autodeterminació al 2014, de la proposta de reformulació del Sobiranisme català, etc hem decidit anar de vacances a aquest país.
És un país petit però no té res a envejar a cap d'aquests grans països europeus que tenen tants i tants atractius turístics. Aquesta vegada ens hem decantat per descobrir el paisatge i la Natura més en estat pur d'aquest país: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici.
Em sap greu haver de dir que per bé que el paisatge és fabulós no està ben bé en estat pur perquè en el passat s'hi van fer algunes actuacions que avui dia els conservadoristes i ecologistes o els més naturalistes ortodoxos segurament contradirien. Jo em situaria a favor d'aquests darrers ja que la Natura ja és bella per sí mateixa i no cal fer-li intervencions que després es pot veure com afecten el paisatge en un sentit més o menys negatiu. Em refereixo per exemple a la següent fotografia i al Llac Negre de Peguera, a 2.300 metres d'altitud. En el primer moment impacta positivament trobar-se amb un llac tan vistós com aquest però en segon lloc ja sobta per les dimensions que té aquest i a la seva alçada. Més tard es pot comprovar el perquè d'aquest paisatge "artificial". Sí, Artificial, no pas Natural.

A més, les companyies hidroelèctriques que tan bon servei estan donant al país en els darrers temps -això almenys he sentit dir a alguns oriünds d'aquelles terres catalanes- en fan un ús racional i ecològic per la qual cosa hom pot trobar-se amb llacs plens d'aigua i d'altres ben buits -almenys a la vessant de Capdella-. Clar que l'impacte d'aquesta presa és ben limitat. Si no tingueu present que al fer-la van tenir en compte alguns aspectes:

-la van construir amb pedra i no amb ciment -almenys aparentment és així-, en concret amb granit, que és la pedra que més abunda per aquests paratges.

-la van construir en el punt amb menor necessitat de mur. Com podeu veure gairebé res, uns pocs metres.

Malgrat tot he de dir que com a mínim la podrien haver recobert d'herba o terra vegetal per tal de que passés una mica més desaparcebuda al visitant. Per a mi, trobar-me amb aquesta presa a 2.300 metres d'alçada em va semblar que em trobava davant l'escalinata de la catedral de Girona. Si no, comproveu-ho vosaltres mateixos. Potser l'arquitecte d'aquesta presa es va inspirar en aquesta magnífica obra.