Aquest cap de setmana hem estat fora, a Andorra i hem pogut constatar que la voràgine del consum i del comerç desenfrenat que anys enrere promovia el Principat, ha canviat. Allò que pensàvem que era Andorra, una botiga de cap a peus, on catalans, francesos i espanyols visitàvem per anar a carregar de sucre, oli, licors i sobretot tabac i combustible, s'ha acabat. Andorra no és només aquest model de "superconsum" i segurament us demanareu per què. Doncs perquè el Principat ha près consciència que no és un model sostenible i que el Turisme només de compres no és vàlid al segle XXI. Cal oferir alguna cosa més. Andorra té bastant més a oferir i nosaltres vam descobrir-ho aquest cap de setmana.
Andorra és el país del Pirineus. Si no ens ho creiem vegeu la següent foto situada a la Vall de Sorteny.
Andorra és un país de museus molt ben preparats. Un d'aquests museus és el que mostra les antigues fargues on es produïa el ferro. La Farga Rossell, a La Massana, ara és un museu on es pot conèixer aquesta activitat industrial d'una manera totalment interactiva i, per l'experiència que vam tenir-hi, totalment personalitzada, ja que vam ser els únics visitants i la guia ens va atendre més que bé!
Andorra era un país productor de tabac i ara és un país que mostra com es feia el tabac en una de les seves fàbriques, la Reig.
Andorra era un país productor de tabac i ara és un país que mostra com es feia el tabac en una de les seves fàbriques, la Reig.
Andorra és també un país amb establiments hotelers dignes de mencionar, com l'Hotel Coma, a Ordino, on vam poder gaudir de la seva hospitalitat i també de la seva cuina. El cuiner es mereix un aplaudiment ja que ens va preparar uns menús "de categoria". I l'hotel està emplaçat cara sud amb unes vistes molt boniques de les muntanyes d'Arinsal.
Andorra és també un país ple de Romànic però aquesta vegada no el vam anar a visitar. Malgrat això, de camí cap a casa, vam visitar-ne un exemplar anomenat Sant Esteve de Coll de Nargó, una església amb un campanar increïble que és digna de qualsevol llibre o manual d'història de l'art.
Ah, de pluja i neu tanta com en vulgueu! Però això no vol dir que s'hagi acabat la sequera! El pantà d'Oliana estava en la situació en què podeu veure...
El riu Segre aportava ahir tanta aigua com podia a l'embassament per a paliar la ditxosa sequera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada