2/4/08

Contradiccions en temps de sequera, però sequera al cap i a la fi...

Llegia avui en un d'aquests prestigiosos diaris digitals que després d'uns mesos realment secs a Banyoles, en què el llac es trobava en una situació de mínims gairebé mai vista, resulta que aquest ha recuperat de sobte el seu aspecte i volum en els darrers dies gràcies a les pluges del mes de març passat. Quants litres han caigut doncs a les comarques de Girona en aquest període? Hem de tenir en compte que aquest llac no té origen fluvial sinó subterrani i això significa que l'aigua de la pluja s'ha filtrat a través del sòl i dels boscos i ha acabat omplint cavitats subterrànies i finalment ha donat sortida al mateix llac, fent-li recuperar el seu aspecte més amable. Quant de temps resistiran les cavitats freàtiques per a mantenir el llac en el nivell que ara ha recuperat?
Al mateix temps llegia en un diari d'abast nacional, també en la seva edició digital, que un tribunal ha emès una sentència denegant una sol·licitud per a l'obertura d'una nova estació d'esquí a la província de Lleó, segons diu la mateixa, per qüestions de canvi climàtic. Aquí, a Catalunya, ja estan en marxa les obres de creació d'una nova estació d'esquí a la Vall Fosca, prop de La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, que evidentment han estat autoritzades sense massa prejudicis mediambientals.
Com més acusada sigui la sequera que malauradament patim i patirem més ens adonarem de les equivocades decisions que s'han pres a raó del sempre buscat creixement econòmic. Per això per una vegada voldria lloar la valentia d'uns jutges davant la decisió de negar el creixement en una zona de muntanya en favor de la sostenibilitat i del futur d'una terra. Ara convindria que jutges d'altres regions -com les situades a la costa valenciana, catalana, andalusa i sobretot les urbanes- comencessin a actuar per tal d'impedir l'expansió urbana a l'estil americà -caseta, jardí i piscina- que han promogut poders i institucions en contra del que s'entén efectivament per creixement sostenible i respecte al medi. Ah i que en prenguin bona nota els ajuntaments d'aquí a la vora perquè aquests han potenciat un creixement pensant que el país tenia recursos il·limitats i ara resulta que no els tenim. Catalunya és un país pobre en recursos excepte en els recursos humans, que ho tinguem ben clar!