Vet aquí que en Cris Juanico, ex-cantant dels "Ja t'ho" va ser el culpable d'un descobriment del més interessant. Resulta que en Cris Juanico, cantant menorquí, va ser contractat per l'ajuntament de Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès, perquè fes un concert de les seves noves cançons a la plaça de l'església. El concert havia de ser dissabte dia 13 a les 11:30. Així li van fer saber al seu manàger i així es va planificar la gira per Catalunya.
Arriba dissabte dia 13 i en Cris es presenta puntual a la seva cita amb el poble de Sant Feliu i bo i arribant s'adona ja que les coses no són del tot normals...l'audiència sembla que no serà bona malgrat ser al mig del dia i amb una temperatura i visibilitat boníssimes.
El cantant comença a voltar pel poble i s'adona que tot veí el rep amb indiferència. Es demana: és que no em coneixen en aquest poble, o què? Continua la seva passejada pels carrers i oh sorpresa! tot just li estan muntant l'entarimat on ha de fer suposadament el concert. El cantant s'acosta als operaris que l'estan muntant i el repassen de dalt a baix. Que no és aquí el concert de les 11:30? demana innocentment en Cris Juanico. Els operaris el miren i li fan saber que no, que fins a les 11:30, però de la nit, no hi ha concert. Però li diuen que no saben qui toca, que en tot cas ho miri a les cartelleres del poble. En Cris resta perplex davant la indiferència mostrada pels operaris de l'ajuntament i el primer que fa és mirar la seva agenda electrònica. Aquella nit li toca cantar a Girona en una cita ineludible.
Davant el fracàs decideix buscar-se la vida i abandonar el poble que tan indiferent l'ha observat.
No coneix massa bé la zona però decideix anar cap a Prats a la recerca de descobertes de territori. Un cop a Prats agafa la carretera en direcció Gironella i allà veu l'indicador de "Santa Maria de Lluçà". Decideix acostar-s'hi i veu les primeres neus de la temporada sobre la Tossa d'Alp i el Puigllançada.
Trenca a la dreta i després de 4 quilòmetres arriba a l'indret. Comença a visitar l'església, causant-li molt bona impressió, sense saber que el més important era el que tenia més enllà de la porta de vidre encarada a migdia: el claustre. Entra al mateix i descobreix un món ple de bèsties i natura florida esculpida a la pedra d'un petit claustre trapezoidal d'origen romànico-àrab.
El lloc és buit però se senten veus més enllà d'una porta a l'extrem sudest del claustre. Decideix atansar-s'hi i allà descobreix un grup de persones escoltant un senyor amb ulleres i vestit tot ell de color beige. És benvingut al grup i allà coneix uns joves molt macos que tiren fotos i escolten atents les històries i batalletes de l'antiquíssim "Lucius", és a dir, "Lluçà", lloc lluminós. Els joves, sorpresos, s'adonen que el turista que s'afegeix a la visita no és més que en Cris Juanico, l'excantaire dels "Ja t'ho", i oh sorpresa! resulta que a ells els ha passat el mateix que li ha passat a en Cris. El cantant, després de la visita, els agraeix l'interès per la seva música i els ofereix una cançó de les seves esperant poder-los retrobar ben aviat en un concert de veritat.
