Política en temps de sequera...

Decepcionant és l'actuació dels polítics catalans envers la "galopant" sequera que pateix tot el nostre territori. El que no s'entén és que davant d'una situació de necessitat com l'actual, hi hagi qui vulgui treure'n partit a costa de la "debilitat" del consens dins el govern. Em refereixo als de Convergència i Unió quan volen demostrar davant l'opinió pública que ells ja ho havien predit i que fins i tot havien planejat una solució a mig i llarg termini: el ditxós Roina o Rhone.

Dins del Govern hi ha bastants problemes, sobretot entre els socis petits. Esquerra té problemes de cohesió interna per la suposada lluita fratricida entre els seus caps, i no són dos, resulta que ara són tres o quatre (Carod, Puigcercós, Carretero, i més que van al darrera). Iniciativa carreteja també problemes després de la debacle electoral del mes de març, però els problemes més importants són a causa de la sequera ja que ser abanderats de la sostenibilitat i signar un Decret de portada d'aigua a Barcelona des de l'antitransvasable riu Ebre comporta dissidències dins del partit a nivell regional, sobretot a les Terres de l'Ebre. Això mateix li està passant als d'Esquerra, que a més tenen un representant de la Generalitat a les mateixes Terres de l'Ebre, el qual s'ha posicionat sempre en contra del pretès i mal anomenat "transvasament" d'aigua cap a Barcelona. Això li ha valgut algun comentari "veu en off" del mateix President Montilla sobre la seva continuïtat. Ah, i la darrera notícia és la participació de membres d'Esquerra en la propera manifestació "antitransvasament" el mes de maig mentre els d'Iniciativa diuen que ells en principi no hi aniran -ja canviaran!- mentre a Palau se signa el Decret pel transvàs de l'aigua.

Crec que aquesta manera de fer política és insostenible: decidir una cosa i fer veure que mires cap a l'altra banda és molt mal valorat. En altres temps en diríem que s'és un "cara-girat". Doncs bé, els polítics de Catalunya estan essent molt "cara-girats" en aquesta qüestió de l'aigua, tiren la pedra i giren la cara cap a una altra banda, siguin d'esquerres o de dretes. Per això crec que el millor seria que es trenqués el Tripartit, començant per Esquerra -malgrat la feina ben feta d'algun dels seus consellers (Manuel Tresserras)- ja que mantenir aquest discurs en el Govern i fer pressió al mateix Govern en què estàs a través de manifestacions és del tot "rocambolesc" i contraproduent.

En aquest sentit estic ben a favor de les darreres declaracions d'en Carretero sobre la necessitat de sortir del Govern. Mantenint aquesta situació el que es fa és beneficiar precisament a qui més s'ha beneficiat fins ara de les contradiccions dels petits socis del Govern, és a dir els Socialistes. Ara bé, com és que tots els partits tenen problemes interns de contradiccions en temps de sequera, sobretot a les Terres de l'Ebre, i en canvi els Socialistes no en tinguin ni un? Tan cohesionats estan els socialistes malgrat el transvasament proposat? És que tots els "marrons" d'aquesta catàstrofe que és la sequera només se'ls poden endur els petits partits polítics? Tots els representants socialistes de Tarragona estan a favor del transvasament? I els de Lleida? I els de Girona? No entenc res de res. Montilla i companyia han sapigut mantenir-se al marge de la forta discussió partidària i territorial de la política, mantenint-se immaculats davant l'opinió pública, i vessant totes les crítiques al conseller de Medi Ambient, un pes pesant de la política que no crec que acabi bé.

Manar és molt temptador però no a qualsevol preu!

Andorra s'ha posat les piles

Aquest cap de setmana hem estat fora, a Andorra i hem pogut constatar que la voràgine del consum i del comerç desenfrenat que anys enrere promovia el Principat, ha canviat. Allò que pensàvem que era Andorra, una botiga de cap a peus, on catalans, francesos i espanyols visitàvem per anar a carregar de sucre, oli, licors i sobretot tabac i combustible, s'ha acabat. Andorra no és només aquest model de "superconsum" i segurament us demanareu per què. Doncs perquè el Principat ha près consciència que no és un model sostenible i que el Turisme només de compres no és vàlid al segle XXI. Cal oferir alguna cosa més. Andorra té bastant més a oferir i nosaltres vam descobrir-ho aquest cap de setmana.

Andorra és el país del Pirineus. Si no ens ho creiem vegeu la següent foto situada a la Vall de Sorteny.

Andorra és un país de museus molt ben preparats. Un d'aquests museus és el que mostra les antigues fargues on es produïa el ferro. La Farga Rossell, a La Massana, ara és un museu on es pot conèixer aquesta activitat industrial d'una manera totalment interactiva i, per l'experiència que vam tenir-hi, totalment personalitzada, ja que vam ser els únics visitants i la guia ens va atendre més que bé!Andorra era un país productor de tabac i ara és un país que mostra com es feia el tabac en una de les seves fàbriques, la Reig.

Andorra és també un país amb establiments hotelers dignes de mencionar, com l'Hotel Coma, a Ordino, on vam poder gaudir de la seva hospitalitat i també de la seva cuina. El cuiner es mereix un aplaudiment ja que ens va preparar uns menús "de categoria". I l'hotel està emplaçat cara sud amb unes vistes molt boniques de les muntanyes d'Arinsal.

Andorra és també un país ple de Romànic però aquesta vegada no el vam anar a visitar. Malgrat això, de camí cap a casa, vam visitar-ne un exemplar anomenat Sant Esteve de Coll de Nargó, una església amb un campanar increïble que és digna de qualsevol llibre o manual d'història de l'art.

Ah, de pluja i neu tanta com en vulgueu! Però això no vol dir que s'hagi acabat la sequera! El pantà d'Oliana estava en la situació en què podeu veure...

El riu Segre aportava ahir tanta aigua com podia a l'embassament per a paliar la ditxosa sequera.

Les rebaixes han arribat al teatre: "Cabaret" a mig gas

La setmana passada vam anar a BCN a teatre a veure una de les obres "estrella" de la temporada, l' àmpliament publicitada "Cabaret". L'obra està considerada com un musical dels clàssics que fins i tot va arribar a la gran pantalla de mà de la Liza Minnelli. Aquest últim mes ha estat de promoció a televisió en hores punta per a acabar d'esprémer la temporada, fent rebaixes i promocions de preu per a omplir la sala però... entre poc i massa tantes rebaixes!

La qüestió és que vam agafar la sessió de tarda en què la majoria d'assistents eren de la tercera edat i vulgues o no l'ambient era una mica "carrincló", amb la qual cosa no estàvem en la millor salsa. Després, a l'entrar al teatre Apolo, ens vam adonar que no era el millor teatre de BCN (mala visió des de la grada, eco de la gent que parlava a les butaques davant nostre...). I finalment l'espectacle, en el que ja no actuava l'estrella principal (la catalana de Girona) i els actors no se'ls sentia prou bé (mala sonorització).

En definitiva, fer "Cabaret" en aquestes condicions de rebaixes tan importants, gairebé seria millor que no la prorroguéssin i la treguin -sense contemplacions- de la cartellera de Barcelona.

Nota: és possible que la baixa valoració de l'espectacle que denota aquest article estigui influïda per l'assistència el mes d'octubre passat a l'obra "Els Miserables" al Queen's Theatre de Londres (d'alt nivell interpretatiu i argumental).

Tot menys Publicitat (Tibet 1-Xina 0)

Aquests dies estem presenciant una onada de protestes contra la Xina per la seva repressió sobre el Tibet. Totes elles han vingut propiciades per l'encesa de la flama Olímpica i el seu Tour per les principals ciutats mundials, en especial les més capitalistes i riques com ara les europees Paris i Londres, i les americanes Nova York, San Francisco i Los Angeles. No és gens extrany que siguin aquestes i no unes altres les ciutats que acullen la torxa Olímpica i és que són precisament aquestes les que tenen més influència en l'anomenat Moviment Olímpic (totes han estat seus olímpiques o subseus, o tornaran a ser-ho ben aviat). Però també han estat aquestes perquè els principals patrocinadors del gran esdeveniment tenen les seus en aquests països d'origen: Kellogg's, Coca-Cola i Yahoo són empreses fortament relacionades amb l'olimpisme perquè les Olimpíades els faciliten arribar a l'objectiu plantejat en el seu programa de comunicació, i per altra banda els permet aconseguir bons resultats econòmics.

Les protestes tibetanes estan aconseguint un fort ressò mediàtic degut a l'olimpíada que s'ha de celebrar a Pekin aquest estiu, però aquesta presència en els mitjans està facilitant la projecció comunicativa dels patrocinadors del Tour de la torxa olímpica en aquestes ciutats? Crec que si féssim una enquesta per Internet demanant als internautes sobre si durant els actes del recorregut de la torxa han vist la presència de les marques comercials en els mitjans, hi hauria un no rotund.

Penseu que tot acte relatiu a l'olimpisme té un vessant esportiu i institucional relacionat amb els valors que transmeten els Jocs, però sempre hi ha el vessant comercial que sosté totes les activitats esportives dels Jocs. Sense patrocinadors no hi hauria Jocs. Però si els patrocinadors volien aprofitar el recorregut de la torxa olímpica per a realitzar activitats de marketing i promoció de vendes... em sembla que el "tiro els ha sortit per la culata". Hauran d'esperar a que els resultats de les seves activitats de Marketing a la Xina els siguin més profitoses del que ho estan essent als principals mercats occidentals. Segurament ho seran.

Però en vistes dels resultats aconseguits fins ara, la "marca" més projectada als mitjans ha estat la del "Tibet" amb la seva "bandera nacional". Segur que la majoria de nosaltres desconeixíem com era però a hores d'ara seríem ja capaços de reconèixer-la com reconeixem la de França o els Estats Units.

Per ara el resultat publicitari és escàs si no nul per als patrocinadors del Jocs i el malhaurat Tibet guanya al gegant xinès per un a zero.

Contradiccions en temps de sequera, però sequera al cap i a la fi...

Llegia avui en un d'aquests prestigiosos diaris digitals que després d'uns mesos realment secs a Banyoles, en què el llac es trobava en una situació de mínims gairebé mai vista, resulta que aquest ha recuperat de sobte el seu aspecte i volum en els darrers dies gràcies a les pluges del mes de març passat. Quants litres han caigut doncs a les comarques de Girona en aquest període? Hem de tenir en compte que aquest llac no té origen fluvial sinó subterrani i això significa que l'aigua de la pluja s'ha filtrat a través del sòl i dels boscos i ha acabat omplint cavitats subterrànies i finalment ha donat sortida al mateix llac, fent-li recuperar el seu aspecte més amable. Quant de temps resistiran les cavitats freàtiques per a mantenir el llac en el nivell que ara ha recuperat?

Al mateix temps llegia en un diari d'abast nacional, també en la seva edició digital, que un tribunal ha emès una sentència denegant una sol·licitud per a l'obertura d'una nova estació d'esquí a la província de Lleó, segons diu la mateixa, per qüestions de canvi climàtic. Aquí, a Catalunya, ja estan en marxa les obres de creació d'una nova estació d'esquí a la Vall Fosca, prop de La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, que evidentment han estat autoritzades sense massa prejudicis mediambientals.

Com més acusada sigui la sequera que malauradament patim i patirem més ens adonarem de les equivocades decisions que s'han pres a raó del sempre buscat creixement econòmic. Per això per una vegada voldria lloar la valentia d'uns jutges davant la decisió de negar el creixement en una zona de muntanya en favor de la sostenibilitat i del futur d'una terra. Ara convindria que jutges d'altres regions -com les situades a la costa valenciana, catalana, andalusa i sobretot les urbanes- comencessin a actuar per tal d'impedir l'expansió urbana a l'estil americà -caseta, jardí i piscina- que han promogut poders i institucions en contra del que s'entén efectivament per creixement sostenible i respecte al medi. Ah i que en prenguin bona nota els ajuntaments d'aquí a la vora perquè aquests han potenciat un creixement pensant que el país tenia recursos il·limitats i ara resulta que no els tenim. Catalunya és un país pobre en recursos excepte en els recursos humans, que ho tinguem ben clar!

Un cap de setmana complet, complet!

Hi ha una expressió catalana que expressa molt bé l'activitat que vaig tenir (sóc el Joan) aquest cap de setmana passat: anar a preu fet. S'acabava el mes de març i de tanta activitat que vaig tenir semblava també que s'acabava el món. Però tot va bé si acaba bé i de fet va acabar prou bé.

Dissabte al matí, ben d'horeta, vaig dirigir-me a Barcelona per tal de presentar-me a unes oposicions que convocava la nostra caixa. El temari de què constava les oposicions era prou avorrit com per no presentar-s'hi però calia fer un esforç. Econòmicament -guanyar-les- no suposen una millora significativa. Un dels factors que influïen en la baixa motivació per a presentar-s'hi era el número de places convocades -24, vint-i-quatre- i el número de candidats opositors -oficialment 409, quatre-cents nou-. Les possibilitats són més aviat reduïdes (24/409= 7.76%) però si a sobre la motivació no t'acompanya suposo que el resultat no podrà ser massa bo. No obstant això, no puc dir que el test -de 130 preguntes/afirmacions i quatre possibles respostes- m'anés tan malament com hagués pogut pensar incialment. Vaig deixar poques qüestions sense respondre, les de càlcul em van anar prou bé -tot i que les temia-, i crec que en general vaig respondre amb bastanta lògica. Com diuen en castellà: "la suerte está echada".

La tarda de dissabte va ser mogudeta: assaig amb la coral i Reunió anual de socis. El més important és que es va mantenir el President, que les propostes van engrescar força als cantaires i que a nivell social -repeteixo "social"- l'Entitat està ben orientada cap a nous públics. També vam agrair amb una placa la col·laboració de la cantaire Fina Borràs per la seva aportació positiva a la coral aquests darrers anys.

Diumenge va ser un dia complet: el matí esmorzar i passejadeta relaxada amb uns amics de Manresa. Però el plat fort del cap de setmana va venir després, a la tarda.

L'enregistrament de l'esperat CD de la Coral La Nova Harmonia em feia especial il·lusió però avui, dos dies després de la primera sessió, me'n fa el doble. Per què? Perquè la gent, els cantaires de La Nova Harmonia, van demostrar que estaven per la feina i al servei de la coral en aquest moment tan crucial de la història de l'Entitat. Però també perquè molts cantaires han respost a la iniciativa de disseny de la portada del disc. Les propostes han estat nombroses i a més de molta qualitat. Totes podrien ser perfectament portada del disc de la nostra coral i per això els vull felicitar.

Les gairebé 6 hores que va durar la sessió van ser molt profitoses i una experiència que ens va enriquir a tots i penso que la vam gaudir de valent. Ara bé, un cap de setmana dur com aquest deixa seqüeles i si no pregunteu-ho als meus braços i espatlles!