Abans que res us donem la benvinguda a Noruega

Tindreu oportunitat de comprovar la bellesa de Noruega, en especial dels seus fiords, però abans volem que vegeu la magnitud d'aquesta meravella de la natura. Cliqueu el vídeo i escolteu atentament les explicacions que us donarem sobre les característiques d'aquestes terres.

Comproveu la situació d'aquest fiord en el mapa que us adjuntem:

Aprofitant l'estiu...

L'estiu a casa nostra és bastant llarg però l'agost és un mes que aviat l'acabes. Per això s'ha d'aprofitar a fer coses i com que no estem de vacances cal que els caps de setmana els expremem a fons. Una de les coses que hem fet i que teníem en ment des de fa molt ha estat visitar el Monestir de Sant Pere de Casserres, a la vora del pantà de Sau. Aquest monestir, el gran desconegut, és el "Sant Benet" d'Osona, situat també a la vora d'un dels rius més importants de la Catalunya, el Ter, en un meandre fantàstic i envoltat de natura: la serra de Tavertet i les Guilleries.

Ens hi vam acostar a mitja tarda i el color que tenia l'agost a aquella hora va afavarir-ne el bon gust que ens va deixar de boca el paratge i el monument. Un monestir complet, fet sota la norma de Sant Benet i l'estructura arquitectònica de Cluny, a França.

Restaurat a fons darrerament i havent perdut qualsevol ornamentació del passat, se'ns va mostrar esplèndid, amb sales plenes d'informació sobre els monestirs en la mesura justa, maquetes interessantíssimes sobre l'ornamentacó que devia tenir en els seus moments d'esplendor, amb música acompanyant a l'interior de l'església basilical de magnitud considerable. I en aquell racó de món vam poder apreciar com la natura es fa pas malgrat el terreny: uns càctus el nom dels quals no recordo, arrecerats a la vora dels penya-segats, formant parterres a l'estil de la gespa a mesura que ens anàvem acostant al monestir, el qual no es veu fins que pràcticament arribes a ell. Una visita cultural que ens va costar 6 euros però que us podem assegurar que estan ben invertits.

Ah, si voleu fer la ruta pel camí vell tindreu algun problema ja que el camí s'estreny de manera considerable en una roca on segurament us haureu d'estrènyer el cinturó o passar de puntetes i empassant-vos la respiració. Si no us ho creieu mireu la següent fotografia.

Kit-Kat a Gràcia!

Mes d'agost, mes de Festes Majors! Una de les més concorregudes del país i situada al bell mig del mes d'agost és la de Gràcia, a Barcelona. I ahir al vespre, després d'una decisió ràpida i unànime, vam acostar-nos a aquest barri de la capital per a conèixer de prop la realitat d'una Festa Major a ciutat, però en un poble dins d'una ciutat com els agrada dir als que viuen al barri de Gràcia.

Gràcia és una illa de cases dins de Barcelona amb unes característiques pròpies i alguna d'elles la vam poder veure ahir: catalanitat! La llengua catalana encara és ben viva en aquests carrers de la capital i a uns joves de poble com som nosaltres ens satisfà comprovar que la llengua dins de Barcelona encara "belluga".

Però Gràcia a l'agost és la seva Festa Major. Hi ha algun carrer que s'engalana i té molt bones idees, algunes d'elles les podrien utilitzar a Sallent per les Enramades de Corpus perquè són ben originals i el resultat espectacular. El material més utilitzat és el plàstic, el de les ampolles d'aigua, les quals s'utilitzen per a fer qualsevol cosa: flors, serpentines, el que sigui.

El carrer més digne és el de Verdi, al qual li han tornat a atorgar el Primer Premi del concurs d'enramades que cada any es fa. En ell s'ambienta la carretera número 66 que creua els Estats Units de punta a punta, i en el qual es poden veure des d'uns ninots sobre unes motos perseguits per un cotxe de policia fins a uns "surfers" que despedeixen el carrer. D'altres carrers interessants són el Llibertat, Providència, Tordera, Mozart, etc. Des del fons del mar a la selva més fantàstica es pot visitar a Gràcia aquests dies.

Nosaltres vam acabar la nit escoltant els "Strombers" al bell mig del carrer Bailén, el nom dels quals ens sonava una mica però no coneixíem, i de veritat ens van agradar ja que era una música de festa a l'estil "ska" i "reggae" a la catalana. La única cosa una mica desagradable era la "ferum" de "porro" i el "personal" que escoltava el concert, tot ell jove, però en general una mica "desmarxat".

Bona Festa Major Graciencs! Aviat celebrarem la d'Oló, esteu tots convidats!

De tot una mica i una mica de tot...(Vacances 2)

El país és molt gran i evidentment té de tot una mica i una mica de tot. Millor dit: té de tot una mica i d'algunes coses en té molt!

De les coses que té més són cascades i si no comproveu la bellesa d'aquesta el nom de la qual és Feigefoss.

Una altra cosa que també té i molt, fins i tot considerat Patrimoni de la Humanitat són Fiords. Aquest, el que vam visitar principalment és anomenat Sognefjord o fiord dels somnis.

Noruega és un país molt muntanyós, de muntanyes no massa altes tot s'ha de dir, però evidentment de fórmula típicament alpina. Jutgeu vosaltres mateixos si aquestes muntanyes són de veritat muntanyes. Aquesta vall, en concret, s'anomena Austerdalen. Bonica, oi?

Associat al paisatge alpí té també glaceres i malgrat que nosaltres en conèixíem ja algunes com les que vam veure a Islàndia durant les vacances del 2004, no van deixar de sorprendre'ns ja que les vam poder tocar, palpar, respirar de ben aprop. Aquesta és la coneguda Brikdalsbreen la qual surt a tots els catàlegs de viatges a Noruega.

De cultura mil·lenària els en queda ben poca. De la cultura vikinga, la que ells "exporten", els en queden ben poques traces- potser el seu caràcter "rude"- però al final de la gloriosa època vikinga en va sorgir la de la cristianització, l'expressió principal de la qual és la stavkirke (església de fusta), de les quals n'han quedat fins a 28 exemples, algunes de les quals també Patrimoni de la Humanitat. La més important d'elles és la que us acompanyem: la de Borgund. Aquestes esglésies de fusta van ser construides al segle XII principalment, a l'època en què nosaltres construíem les nostres esglésies romàniques que encara perduren a centenars, però que en el seu cas els ha estat més difícil de conservar a causa del material perenne emprat en la seva construcció: la fusta.

El que també tenen a centenars són llacs i noms impronunciables com el d'aquest paratge amb ruïnes de l'època del víkings.

La seva capital, Oslo, és una ciutat bastant grisa malgrat que té algunes coses dignes de reconeixement, entre elles el seu "Tibidabo" on es practica el salt de trampolí en esquís: el Holmenkollen.

Oslo és essencialment coneguda pel seu Ajuntament, un edifici de maó, ple d'oficines i de burocràcia però que té el rellotge amb l'esferea més gran d'Europa, de fins a 8 metres.

A Oslo també es pot visitar un parc ple d'escultures de pedra i bronze d'un senyor que es deia Gustav Vigeland. En ell s'hi recreen totes les fases de la vida de l'home.

Tela tot el que es pot veure a Noruega, no? Si us heu quedat amb el cuquet de veure més coses no patiu perquè de mica en mica us ensenyarem el que vam veure d'aquest país tan "apreciable".

No s'aprecia (Vacances 1)

Ja hem fet vacances, unes miques de vacances. Però Déu n''hi dó les vacances que hem fet! No és per infravalorar altres vacances que hem fet però les d'enguany han anat sobre rodes i a més en un país espectacular: Noruega!

Molta gent ens havia parlat de Noruega i de la immensitat dels seus paratges, l'espectacularitat de la seva Natura...però malgrat els elogis que rebia aquesta terra per part d'aquesta gent, es quedaven curts davant del que hem pogut veure i viure aquesta passada setmana d'agost.

Tot això que ens havien dit no s'aprecia en aquestes imatges per molt èmfasi que hi posem a l'hora d'explicar les nostres vivències allà dalt, a Noruega. Igualment no podreu apreciar una de les coses que nosaltres sí vam poder apreciar allí i és la seva gent. En poques paraules la podríem definir d'insípida, breu, tancada i mil adjectius més de caràcter neutre, no pas desagradable, però sí indefinible. En definitiva, el caràcter dels noruecs tampoc sereu capaços d'apreciar-lo en aquestes imatges.

Qui va dir que Guimerà és un cognom català? (Porto 2)

A hores d'ara ja heu pogut escoltar les campanades del santuari que hi ha a Guimaraes, al nord de Porto. No obstant això us faig cinc cèntims del tercer dia de viatge d'Incentius organitzat per la nostra caixa a Portugal.

Diumenge ben d'hora vam agafar els "trapaus" i vam carregar els autocars en direcció nord, cap a l'antiga capital portuguesa, Guimaraes. La ciutat tenia molt d'encant de ben segur però ens vam quedar amb les ganes de conèixer-la més a fons i pair la vertadera bellesa d'aquesta ciutat secular. La visita "llampec" que vam fer gairebé no ens va donar temps ni a recordar el nom de la mateixa. Sort que vam aprendre a relacionar-ne el seu nom amb el del nostre millor dramaturg teatral, l'Àngel Guimerà. No us havíeu parat a pensar que Guimerà sonà ben català? De fet gràcies a l'escriptor, Guimerà és un nom ben conegut a Catalunya i molts carrers de pobles i ciutats catalanes fan honor al mateix. Però a Portugal també fan servir aquesta arrel tan...catalana. Guimaraes és una de les ciutats més boniques de Portugal, si no la més bonica, i té monuments històrics a més d'una història monàrquica llarguíssima. Allí hi va néixer el que seria el famós Enric el Navegant, el rei portuguès que es va adonar que Portugal era un país marítim i que més enllà del mar es podien obtenir moltes riqueses i poder. I Guimaraes, gràcies al Navegant, es va convertir en la primera ciutat capital portuguesa. Molt bonica però... llàstima que no la vam poder saborejar.

Campanades a Guimaraes

Mentre esperàvem que ens vinguessin a buscar els autocars les campanes de l'església/santuari principal de Guimaraes estaven sonant. Eren unes boniques melodies, entre elles el "Salve Regina" i si no recordo malament també sonava l'Ave de Lurdes. Però el millor és veure les imatges i escoltar el toc del carilló de Guimaraes.