Estimats Reis...

Estimats Reis de l'Orient,

Ja de molt petit els meus pares em van portar diverses vegades a aquesta terra de somni, d'un verd desconegut a les nostres contrades, amb aigües sobrants de llacs altíssims i fonts d'aigües brillants i deleroses de jugar amb les pedres mentre reposen de tant en tant en goles mig profundes. Una terra que em feia sentir a prop de la Natura, dels nostres orígens naturals, que m'empenyia a sortir a recórrer-la i a voler-la descobrir sense perdre ni un segon. Només les nuvolades impedien que els meus ànims sortissin fora per a alliberar-se. Aquesta és una terra sense semblant a casa nostra que fins i tot els seus habitants s'expressen diferent de nosaltres els catalans, la qual cosa ens enriqueix encara més al permetre'ns conèixer grups i territoris tan propers però tan diferents. Aquesta és una terra a la que jo voldria pertànyer, que no deixa de sorprendre'm, que m'inspira llibertat, que allibera la meva ment i m'empeny a descobrir-la, estimar-la. Aquesta terra és la Vall d'Aran. Per això estimats Reis d'Orient, us demano que no deixeu de protegir-la i que permeteu que cada any pugui visitar-la i la trobi, com quan era petit, plena de vitalitat natural i a punt per a mostrar-se esplèndida, com m'agrada a mi.