I vam anar de vacances a Catalunya!

Ara que està tant de moda parlar del futur de Catalunya, de la proposta de referèndum per a la autodeterminació al 2014, de la proposta de reformulació del Sobiranisme català, etc hem decidit anar de vacances a aquest país.

És un país petit però no té res a envejar a cap d'aquests grans països europeus que tenen tants i tants atractius turístics. Aquesta vegada ens hem decantat per descobrir el paisatge i la Natura més en estat pur d'aquest país: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici.

Em sap greu haver de dir que per bé que el paisatge és fabulós no està ben bé en estat pur perquè en el passat s'hi van fer algunes actuacions que avui dia els conservadoristes i ecologistes o els més naturalistes ortodoxos segurament contradirien. Jo em situaria a favor d'aquests darrers ja que la Natura ja és bella per sí mateixa i no cal fer-li intervencions que després es pot veure com afecten el paisatge en un sentit més o menys negatiu. Em refereixo per exemple a la següent fotografia i al Llac Negre de Peguera, a 2.300 metres d'altitud. En el primer moment impacta positivament trobar-se amb un llac tan vistós com aquest però en segon lloc ja sobta per les dimensions que té aquest i a la seva alçada. Més tard es pot comprovar el perquè d'aquest paisatge "artificial". Sí, Artificial, no pas Natural.

A més, les companyies hidroelèctriques que tan bon servei estan donant al país en els darrers temps -això almenys he sentit dir a alguns oriünds d'aquelles terres catalanes- en fan un ús racional i ecològic per la qual cosa hom pot trobar-se amb llacs plens d'aigua i d'altres ben buits -almenys a la vessant de Capdella-. Clar que l'impacte d'aquesta presa és ben limitat. Si no tingueu present que al fer-la van tenir en compte alguns aspectes:

-la van construir amb pedra i no amb ciment -almenys aparentment és així-, en concret amb granit, que és la pedra que més abunda per aquests paratges.

-la van construir en el punt amb menor necessitat de mur. Com podeu veure gairebé res, uns pocs metres.

Malgrat tot he de dir que com a mínim la podrien haver recobert d'herba o terra vegetal per tal de que passés una mica més desaparcebuda al visitant. Per a mi, trobar-me amb aquesta presa a 2.300 metres d'alçada em va semblar que em trobava davant l'escalinata de la catedral de Girona. Si no, comproveu-ho vosaltres mateixos. Potser l'arquitecte d'aquesta presa es va inspirar en aquesta magnífica obra.