Ho heu llegit bé: un home solter menys al món! Ahir li tocava casar-se al Carles de Cal Marcelino, i ho feia amb la noia amb la que ja conviu actualment, l'Ana.Com mai s'ho hauria pogut imaginar ni el mateix nuvi ni els seus pares ni qualse
vol de nosaltres, el Carles es va anar a enamorar d'una noia aragonesa, de la franja això sí, i catalanoparlant també. El poble d'origen de l'Ana, com el d'Oló, és un anomenat La Fresneda prop de la població de Vall-de-Roures, la capital de la comarca de la Matarranya, en el qual hi ha edificis ben representats al Poble Espanyol de Barcelona.
vol de nosaltres, el Carles es va anar a enamorar d'una noia aragonesa, de la franja això sí, i catalanoparlant també. El poble d'origen de l'Ana, com el d'Oló, és un anomenat La Fresneda prop de la població de Vall-de-Roures, la capital de la comarca de la Matarranya, en el qual hi ha edificis ben representats al Poble Espanyol de Barcelona. Des del nostre bloc els volem felicitar i anunciar a tot el nostre entorn com va anar el dia del casament del Carles i què va donar de sí: des de pluja, passant per una missa en castellà gairebé íntegrament, prometença dels esposos i lliurament de les arres -ja ho explicarem detalladament en una altra ocasió-, dinar per triple
-ja que amb els tres primers entreteniments ja hauríem dinat de sobres-, concert de flauta per part de l'Anna Rodoreda, germana del Carles, amb peces de Frank Sinatra dedicades als nuvis i als pares, i cantada de "jotes" salameres per part dels "tres tenors", tres senyors de la família de l'Ana molt "catxondos" i "trempats".Per molts anys puguin anar celebrant semblants coses amb els mateixos manobres i que comptin a celebrar-les amb nosaltres!
