Ja vaig donar-vos algunes pistes històriques de la ciutat Eterna d'Istambul. Avui us en donaré unes quantes més que són del tot irrenunciables i sovint també impronunciables.La primera és la Torre Galata, construïda a la riba occidental de la ciutat, al bell munt d'un turó des del qual es tenen unes vistes meravelloses de Santa Sofia, Topkapi i les mesquites més importants de la ciutat.
L'altre gran punt de visita històrica és Santa Sofia. Per cert que la Basílica no té res a veure amb una pretesa Santa que es digui Sofia -com voldrien alguns religiosos catolicistes-, ben al contrari.
Santa Sofia té l'origen en els temples bizantins (de tradició greco-romana pagana) als quals se'ls posava noms relacionats amb algunes virtuts humanes a considerar. En el cas de la basílica, i en grec clàssic, Sofia significa precisament Saviesa. Per tant el temple pren el nom primitiu bizantí: Santa Saviesa. Perquè s'entengui, Santa Sofia és com el Panteó de Roma que pren el nom de panteó -no és que estigui ple de tombes-perquè va ser dedicat a totes les divinitats (Panteo en llatí). A la vora de Santa Sofia -Hagia Sofia- hi ha un altre temple d'origen bizantí que pren el nom de Hagia Irene -mal dita Santa Irene- que pateix el mateix cas de modificació semàntica ja que Irene en grec antic significava Pau. Per tant, Hagia Irene, és el temple de la Santa Pau, una altra de les virtuts clàssiques.
Demà continuem, que se'm fa tard i he de tallar-me els cabells!
1 comentari:
Hola!
Segur que molta gent fa l'error de pensar que és Santa Sophia i no pas Santa Saviesa.
Està bé que ens treieu de duptes...
Però us heu fet pregar he ....
Eva
Publica un comentari a l'entrada