S'acaben les vacances però és hora de repassar un dels viatges més bonics i interessants que mai he fet: Istambul.
Turquia no és, si més no a Istambul, el que sembla. Si des d'aquí el considerem un país islàmic i en el sentit oriental del terme, doncs ens estem equivocant. Em va agradar tastar l'oriental i l'islàmic de la ciutat, però també repassar tot el que té de cristià i occidental. Us puc assegurar que té totes quatre coses!
Pel que fa a l'occidental, en queden bastantes coses però moltes d'elles van patir o gaudir de la mà oriental i islàmica. La joia principal cristiana que té la ciutat és la mal anomenada "Santa Sofia", "Hagia Sofia" segons els grecs, "Aya Sofya" segons els musulmans.
L'edifici és la perla de la ciutat i tot gràcies a que els americans van convèncer els turcs de convertir-lo en museu, perquè si no estaria encara més degradat del que està. Penseu que té més de 1.400 anys. L'edifici actual però té un aire oriental degut als quatre súper-minarets que els otomans van afegir-hi al segle XV.
A l'interior hi ha una de les altres perles de la ciutat que entronquen el seu origen amb l'antiga Roma: els mosaics. N'hi ha un d'especialment interessant que és el que mostra l'origen del temple i que està situat en una de les portes d'accés, actualment però la de sortida. En aquest mosaic estàn representats la Mare de Déu amb el Nen al centre, en un costat l'emperador Romà Constantí que va traslladar la capital de l'Imperi Romà a Istambul, i a l'altre costat l'emperador Justinià II el qual va fer edificar el temple que actualment podem visitar. El regust històric i la capacitat per a explicar l'origen de la ciutat i tel temple em van captivar. Vegeu-lo si no.
De l'època otomana, és a dir oriental i musulmana, hi ha molts edifics. El més important o conegut de la ciutat és el Palau dels sultans "Topkapi". En ell hi ha l'harem que va inspirar Mozart per a escriure la seva òpera "El Rapte en el Serrallo". És un edifici format per tres grans patis i ple d'estances on vivien els sultans, els reis de l'imperi Otomà. Des d'aquest edifici es manava en molts territoris i es va programar la conquesta de Bulgària, Egipte, Hongria, etc i les sev
es campanyes van arribar a les portes de Viena. Les decisions que es van prendre allí tenen resultats històrics actuals com és el conflicte dels Balcans, on es mesclen cristians i musulmans en els territoris de Bòsnia-Herzegovina, Kosovo, etc. Els Otomans van ocupar aquelles terres el segle XVI i XVII.
Però la ciutat és bàsicament musulmana i on es mostra aquest perfil religiós és en les seves mesquites. La més visitada i important de la ciutat és la Mesquita blava, anomenada així pels seus mosaics de l'interior. La veritat és que la relació d'espais, llums i volums és molt interessant i ajuda a l'oració. El que no entenc és el per què no s'aprofita aquest joc pregant en silenci. Com bé sabreu els musulmans preguen amb l'Imam però fan més soroll que anant a mercat! Tan aviat s'aixequen com s'agenollen, i porten un estrés que segur que es convencen que estan pitjor que abans d'entrar a pregar.
L'experiència val la pena i a mi també em van captivar, les mesquites. Una prova d'això és la foto i notícia següent: En Joan es converteix a l'Islam després del seu viatge a Istambul!
