Finalment arribada...!

La Reina ja de la casa ja ha arribat. Nosaltres ens ha costat gariebé 20 dies per a penjar la seva arribada a aquest món al Món Virtual d'Internet. Però ja sabeu que el bo es fa esperar!

Aquesta és una foto d'ella, la Magda, el seu segon dia d'existència. Una nena magnífica!

Manresans a La Manresana...

Estant a l'espera com estem de novetats infantils, hem decidit anar fent la nostra i, procurant no passar-se, fer una mica de vacances. Per això vam decidir continuar descobrint la comarca i les terres veïnes fent un Kit-kat vacacional ara que encara fa fresca.

Sembla que no pugui ser que estriguem tant a prop de belleses naturals com aquesta. No és ni el Delta de l'Ebre, ni el Llac de Banyoles. És l'espai natural de la Corbatera, a Sallent, vora el riu Llobregat. Un espai que estava molt degradat, que encara pateix algunes agressions degudes a l'extracció de sal de les mines, i que degut a la intervenció de la Diputació de Barcelona s'ha pogut recuperar i protegir com a autèntic lloc de culte a la Natura. Així com l'home ha convertit la sèquia de Manresa en un espai natural d'interès, la mateixa natura s'encarrega d'oferir-nos boscos de ribera, llacunes i basses fluvials i platges de sorra amb còdols ben a prop nostre. Disfrutem-lo.

D'altra banda, dos nous manresans polítics com som nosaltres, vam anar a visitar un altre lloc, en aquest cas històric, ben a prop de la comarca: La Torre de la Manresana, als Prats de Rei. És una torre medieval, que té l'origen en el moment de l'extensió del comtat d'Osona -hi ha qui diu de Manresa, d'aquí la Manresana-. Es parla del segle XI, més enllà de l'any 1000 dC quan apareix el seu nom per primera vegada.

És una torre magnífica, restaurada els anys 80 per la Generalitat, amb uns 27 metres d'altura, a la qual es pot pujar sense problemes per unes escales metàl·liques situades al peu de la torre, i accedir fins al capdamunt sense cap tipus de restricció.

Fantàstica és la torre però fantàstica la vista de tota l'Alta Anoia, subcomarca natural fenomenal, des d'on es veuen els campanars dels Prats de Rei, de Calaf i com no el recinte emmurallat de murs, torres i església del Castell de Boixadors, el qual ja vam visitar ara farà dos anys.

Un lloc ple de masies i camps de blat envoltats d'alzines, roures i pinedes, però ara també de molins de vent, altrament dits camps eòlics que despunten per gairebé tots els punts cardinals.

La història sorgeix de qualsevol pedra i racó de la comarca i no és per menys ja que per aquestes terres, començant per la torre d'origen romànic de La Manresana, es poden reviure molts moments de la nostra història. Sense anar més lluny, els Prats de Rei van patir una de les batalles més dures en la Guerra de successió, l'any 1711. Un plafó al peu de la torre explica tota la història.

I a uns quants quilòmetres, a Pujalt, l'exèrcit popular republicà, l'any 1938, va instal·lar-se al poble construint refugis antiaeris, muntant tendes i fent barracons que ara, amb total tranquil·litat però amb el pensament traslladat a aquells moments de crisi podem observar amb els pèls de punta. Pujalt està convertit en un poble museu, tot ple de plafons explicatius del memorial de l'exèrcit popular, promoguts per la Generalitat de Catalunya en pro de la recuperació de la memòria històrica. I és veritat, una història així no es pot perdre, malgrat que ha estat durant pràcticament 50 anys totalment anorreada.

Ja ho veieu, no perdem el temps ni un moment en espera de notícies més fabuloses: la Magda!

I mentres espero...desespero...

Des de que hem agafat la baixa que tots, i no només nosaltres, estem pendents de l'hora en què la Magda decidirà il·luminar casa nostra. Il·luminar, si, perquè quan en Català diem donar a llum deu ser perquè el nou que arriba ho il·lumina tot.

Pels moments -esperem que curts- en què encara estem a les palpentes, ens entretenim en tenir-ho tot a punt perquè la llum que ens arribi faci resplandir tot el que li hem preparat. I no és per menys perquè a hores d'ara la seva habitació ja llueix bastant, tot i que falta el seu hoste. Si no us ho creieu veieu les fotos que us adjuntem amb tots els llençolets i decoració que li han regalat. I tot abans de néixer!!

En aquest llit, quan sigui més grandeta, segur que hi dormirà com un angelet...

Aquí mirarem de canviar-la quan faci de les seves...

I aquest serà el seu primer llit. Però aquesta robeta i aquest cabàs ja l'havien fet servir uns altres hostes molt especials: l'Eva i la Núria ja havien jugat amb aquesta parella de cargols i la Laia i el Guillem ja havien provat la resistència d'aquest llit Original!

Ja està, ja tenim habitació!

Hola a tots els nostres seguidors. Avui, Divendres Sant, hem santificat més que mai aquest dia quedant-nos a casa fent bricolatge. Ahir, vam passar tota la tarda pintant les parets de la que serà l'habitació de la Reina de la Casa, la Magda, i avui hem repassat les parets i hem muntat la calaixera que ens ha de servir per a posar tota la seva robeta i canviar-la quan faci de les seves! De fet, ja la setmana passada vem començar a fer cosetes ja que "l'avi Albert" ens va canviar un radiadó de lloc i el Joan de Navàs ens va treure l'escriptori. 

;-)

Aquí teniu el testimoni de les nostres feines de dissabte en un DIVENDRES SANT com aquest!

US AGRADA A VOSALTRES? SI A VOSALTRES US AGRADA SEGUR QUE A LA MAGDA TAMBÉ LI AGRADARÀ!

Ah, i des de Manresa felicitem el Padrí Joan perquè tal dia com avui de l'any 1919 va néixer a Oló. Amb el d'avui ja pot dir que ha celebrat 90 VEGADES EL SEU ANIVERSARI! PER MOLTS ANYS PADRÍ!

Coloraines per a l'habitació de la Magda

La petita que està en camí tindrà una habitació molt maca, petita també, però enlloc podrà estar millor que a l'habitació que li estem preparant amb la Irene! Ja hem fet els primers "remendos" i també les primeres proves de pintura.

Què, us agrada?

Quan haguem tret la taula d'escriptori i haguem pintat el sostre i muntat el llit i la calaixera...ja només faltarà esperar que algú la ocupi! ;-)

Setmanes dures...però Santa al final!

Com més grans em faig més valoro la tranquil·litat. Suposo que l'estrès del dia a dia, els problemes que van fent feix, s'acumulen en el nostre subconscient i necessiten alliberar-se de tant en tant. Jo, en vistes de la Setmana Santa, i tenint en compte que no tinc més vacances que les estrictes, cada cop valoro més tenir-les lliures, però quan dic lliures vull dir lliures de veritat. Com més va més m'adono que planificar els dies de vacances i omplir-los d'activitats em provoquen estrès, ja que em deixen sense llibertat abans de tenir els dies pretesament lliures. Esperem que aquesta Santa Setmana empermeti relaxar una mica la ment i afrontar l'etapa final de l'embaràs de la Irene en plenitud de forces -físiques i mentals-.  Per a fer-ho em relaxo una miqueta amb una església, la de Sant Salvador del Quer, la darrera descoberta del nostre país.

Coaner...on é...?

Cap de setmana, finalment! Després de la feina del dia a dia arriba el cap de setmana i amb ell també arriba el nostre particular "Descobrir". Aquest cop ha tocat anar a un lloc que fa gairebé dos anys vam intentar visitar i que degut al mal camí ens vam haver de fer enrera. Coaner.

Seguint amb la visita de meravelloses torres medievals començades ja fa més d'un any amb la de Torreferrosa, o la del castell de Boixadors, i seguint aquest any amb la de Castellnou, ara ha tocat visitar aquesta de Coaner amb l'església triàbside de Sant Julià de Coaner. 

L'indret és ben particular ja que queda totalment enclotat, enfilat en un turó sobre un meandre de la petita riera de Coaner, un miniafluent del Cardener proper. Aquesta vegada la riera tenia aigua i en baixava un bon cabal a diferència de fa dos anys quan estava totalment seca. La torre està restaurada i no té cap edifici adossat a la mateixa. L'església té tres absis magnífics, tres, recoberts de calç, mig arrebossats, i amb un particular campanar de dues plantes sobre la façana oest. La porta és a migdia, és a dir al sud, i té nombroses lesenes d'origen llombard o arcs cecs. Segons s'informa en un plafó de la Diputació de BCN l'església és de principis del segle XIII (inicis del 1200 dC). La torre, entenem que també, potser més antiga, i de fet segur que té l'origen de vigia i avís davant de ràzzies o invasions, com la majoria de les torres de la Catalunya Nova, properes a aquesta i a les de la Segarra.

La Irene va voler mostrar la seva panxa en un moment -27 setmanes i mitja de gestació- en què és evident que la Magda creix amb força dins d'ella.