I mentres espero...desespero...

Des de que hem agafat la baixa que tots, i no només nosaltres, estem pendents de l'hora en què la Magda decidirà il·luminar casa nostra. Il·luminar, si, perquè quan en Català diem donar a llum deu ser perquè el nou que arriba ho il·lumina tot.

Pels moments -esperem que curts- en què encara estem a les palpentes, ens entretenim en tenir-ho tot a punt perquè la llum que ens arribi faci resplandir tot el que li hem preparat. I no és per menys perquè a hores d'ara la seva habitació ja llueix bastant, tot i que falta el seu hoste. Si no us ho creieu veieu les fotos que us adjuntem amb tots els llençolets i decoració que li han regalat. I tot abans de néixer!!

En aquest llit, quan sigui més grandeta, segur que hi dormirà com un angelet...

Aquí mirarem de canviar-la quan faci de les seves...

I aquest serà el seu primer llit. Però aquesta robeta i aquest cabàs ja l'havien fet servir uns altres hostes molt especials: l'Eva i la Núria ja havien jugat amb aquesta parella de cargols i la Laia i el Guillem ja havien provat la resistència d'aquest llit Original!

Ja està, ja tenim habitació!

Hola a tots els nostres seguidors. Avui, Divendres Sant, hem santificat més que mai aquest dia quedant-nos a casa fent bricolatge. Ahir, vam passar tota la tarda pintant les parets de la que serà l'habitació de la Reina de la Casa, la Magda, i avui hem repassat les parets i hem muntat la calaixera que ens ha de servir per a posar tota la seva robeta i canviar-la quan faci de les seves! De fet, ja la setmana passada vem començar a fer cosetes ja que "l'avi Albert" ens va canviar un radiadó de lloc i el Joan de Navàs ens va treure l'escriptori. 

;-)

Aquí teniu el testimoni de les nostres feines de dissabte en un DIVENDRES SANT com aquest!

US AGRADA A VOSALTRES? SI A VOSALTRES US AGRADA SEGUR QUE A LA MAGDA TAMBÉ LI AGRADARÀ!

Ah, i des de Manresa felicitem el Padrí Joan perquè tal dia com avui de l'any 1919 va néixer a Oló. Amb el d'avui ja pot dir que ha celebrat 90 VEGADES EL SEU ANIVERSARI! PER MOLTS ANYS PADRÍ!

Coloraines per a l'habitació de la Magda

La petita que està en camí tindrà una habitació molt maca, petita també, però enlloc podrà estar millor que a l'habitació que li estem preparant amb la Irene! Ja hem fet els primers "remendos" i també les primeres proves de pintura.

Què, us agrada?

Quan haguem tret la taula d'escriptori i haguem pintat el sostre i muntat el llit i la calaixera...ja només faltarà esperar que algú la ocupi! ;-)

Setmanes dures...però Santa al final!

Com més grans em faig més valoro la tranquil·litat. Suposo que l'estrès del dia a dia, els problemes que van fent feix, s'acumulen en el nostre subconscient i necessiten alliberar-se de tant en tant. Jo, en vistes de la Setmana Santa, i tenint en compte que no tinc més vacances que les estrictes, cada cop valoro més tenir-les lliures, però quan dic lliures vull dir lliures de veritat. Com més va més m'adono que planificar els dies de vacances i omplir-los d'activitats em provoquen estrès, ja que em deixen sense llibertat abans de tenir els dies pretesament lliures. Esperem que aquesta Santa Setmana empermeti relaxar una mica la ment i afrontar l'etapa final de l'embaràs de la Irene en plenitud de forces -físiques i mentals-.  Per a fer-ho em relaxo una miqueta amb una església, la de Sant Salvador del Quer, la darrera descoberta del nostre país.

Coaner...on é...?

Cap de setmana, finalment! Després de la feina del dia a dia arriba el cap de setmana i amb ell també arriba el nostre particular "Descobrir". Aquest cop ha tocat anar a un lloc que fa gairebé dos anys vam intentar visitar i que degut al mal camí ens vam haver de fer enrera. Coaner.

Seguint amb la visita de meravelloses torres medievals començades ja fa més d'un any amb la de Torreferrosa, o la del castell de Boixadors, i seguint aquest any amb la de Castellnou, ara ha tocat visitar aquesta de Coaner amb l'església triàbside de Sant Julià de Coaner. 

L'indret és ben particular ja que queda totalment enclotat, enfilat en un turó sobre un meandre de la petita riera de Coaner, un miniafluent del Cardener proper. Aquesta vegada la riera tenia aigua i en baixava un bon cabal a diferència de fa dos anys quan estava totalment seca. La torre està restaurada i no té cap edifici adossat a la mateixa. L'església té tres absis magnífics, tres, recoberts de calç, mig arrebossats, i amb un particular campanar de dues plantes sobre la façana oest. La porta és a migdia, és a dir al sud, i té nombroses lesenes d'origen llombard o arcs cecs. Segons s'informa en un plafó de la Diputació de BCN l'església és de principis del segle XIII (inicis del 1200 dC). La torre, entenem que també, potser més antiga, i de fet segur que té l'origen de vigia i avís davant de ràzzies o invasions, com la majoria de les torres de la Catalunya Nova, properes a aquesta i a les de la Segarra.

La Irene va voler mostrar la seva panxa en un moment -27 setmanes i mitja de gestació- en què és evident que la Magda creix amb força dins d'ella.

Ja tornem a ser aquí

Bé, com haureu observat hem estat paint la primera gran notícia de l'any, el naixement d'una nena, la nostra primera nena. El seu nom si encara no el sabeu us l'informem a continuació:

Ras i curt, femení, no massa conegut, sense problemes de pronúncia segons la llengua en què es pronuncïi, ...sí, fins i tot en japonès com us l'acabem d'escriure.

Bé, sense bromejar més us l'informem: MAGDA

Benvinguda finalment...

Deixeu-nos informar que després d'unes setmanes pendents de la segona gran notícia de la temporada, finalment dimecres passat vam conèixer el sexe del nostre bebè: serà una NENA!

Fa unes tres setmanes la "punyetera" no es va voler mostrar i tot i tenir tota la família pendent del seu gènere vam haver d'esperar a que una "eco" més clara -segons el ginecòleg- mostrés la seva "guardioleta". Les "porres" sobre el seu sexe han sovintejat i podem dir que no hi ha hagut massa unanimitat. De fet, des de Manresa i de la nostra posició de pares, hi havia molt escepticisme sobre si seria un nen o una nena. L'únic que teníem bastant clar era el seu nom: per a mi el nom de nena i per a la Irene el nom de nen. Però...us haureu d'esperar una mica per tal de conèixer-lo. Ah, només una pista: serà molt maco...!

;-)