28/3/09

Coaner...on é...?

Cap de setmana, finalment! Després de la feina del dia a dia arriba el cap de setmana i amb ell també arriba el nostre particular "Descobrir". Aquest cop ha tocat anar a un lloc que fa gairebé dos anys vam intentar visitar i que degut al mal camí ens vam haver de fer enrera. Coaner.
Seguint amb la visita de meravelloses torres medievals començades ja fa més d'un any amb la de Torreferrosa, o la del castell de Boixadors, i seguint aquest any amb la de Castellnou, ara ha tocat visitar aquesta de Coaner amb l'església triàbside de Sant Julià de Coaner. 
L'indret és ben particular ja que queda totalment enclotat, enfilat en un turó sobre un meandre de la petita riera de Coaner, un miniafluent del Cardener proper. Aquesta vegada la riera tenia aigua i en baixava un bon cabal a diferència de fa dos anys quan estava totalment seca. La torre està restaurada i no té cap edifici adossat a la mateixa. L'església té tres absis magnífics, tres, recoberts de calç, mig arrebossats, i amb un particular campanar de dues plantes sobre la façana oest. La porta és a migdia, és a dir al sud, i té nombroses lesenes d'origen llombard o arcs cecs. Segons s'informa en un plafó de la Diputació de BCN l'església és de principis del segle XIII (inicis del 1200 dC). La torre, entenem que també, potser més antiga, i de fet segur que té l'origen de vigia i avís davant de ràzzies o invasions, com la majoria de les torres de la Catalunya Nova, properes a aquesta i a les de la Segarra.
La Irene va voler mostrar la seva panxa en un moment -27 setmanes i mitja de gestació- en què és evident que la Magda creix amb força dins d'ella.