De Sallent a Súria...

A hores d'ara molts dels que us connecteu al meu bloc ja sabreu que canvio d'oficina. Sí, després d'estar més de 5 anys (des del desembre de 2003) a l'oficina de Sallent, m'han cridat per tal de que a partir de dimecres dia 28 m'incorpori a l'oficina de Súria. Que sapigueu que ho he passat molt bé i que m'he sentit com si fos a casa i espero que tot em vagi molt bé a Súria. Ara si que serà un bon moment per potenciar les eines telemàtiques com el correu electrònic i el bloc, que de ben segur es convertirà en una finestra de casa que mira cap a casa vostra.

Fins aviat!

Un missatge de pau...

Ha començat l'any com havia acabat: amb crisi i atur a casa nostra però...amb conflictes bèl·lics per tot el món. Així, jueus i palestins continuen sense entendre's de cap manera, tot i que alguns tenen uns padrins ben poderosos que podrien fer servir precisament el seu poder per a aturar algunes accions i "potenciar" -vagui's la redundància- l'entesa entre els pobles i la col·laboració i solidaritat. 

Pau és el que volem transmetre en aquest inici d'any i un dels primers missatges del nostre bloc, per això diem ben fort i ben alt: Pau, si us plau!

Any nou, Any de neu...

Després d'uns anys de veritable -al meu parer- canvi climàtic, tornem a la realitat meteorològica catalana i per fi veiem ploure amb regularitat i nevar en cotes relativament baixes. Encara que a Manresa ens ha fet de moment la "pirula", podem estar contents d'haver vist nevar ja a Oló amb moltes ganes i deixant gruixos i fred propis dels que vam viure el passat mes de desembre a Munich: temperatures amb màximes al voltant de 2 graus positius i 4 dits de neu. 

El testimoni gràfic de la nevada "màgica" del 6 de desembre, dia de Reis, és la que us presentem a sota d'aquestes línies.

I a Manresa...poca cosa el passat divendres dia 9 a la matinada. L'únic testimoni gràfic de la nevada que tenim és el de la funda del Corsa emblanquinada, presa el dia 9 al matí, quan marxàvem a treballar.

No és massa bona però pensàbem que podríem tirar-ne alguna més durant la tarda quan tota la ciutat estaria completament nevada...  Ens sap greu ;-(

Feliç any 2009!

Any 2009, any que comença amb poesia -barata, això si, i improvisada-:

Any 2009, any d'enrenou!

Any acabat en 9, any perfecte per a covar un ou!

Any 2009, l'any següent de visitar Moscou!

Any 2009, any de crisi, any que costarà d'empènyer...

Sort n'hi haurà que ens hi ajudarà la mula i el bou!

A tots i a totes, FELIÇ 2009!

Nadal a Munich...el somni fet realitat

Només us vull dir que Munich és molt bonic i que el seu mercat de Nadal, al centre històric , és molt bonic i concorregut, i que s'hi poden trobar pessebres i mil i una coses per a engalanar els arbres de Nadal.

El mercat es concentra als voltants de la Marienplatz, on hi ha l'ajuntament, prop de la catedral i al Rindermarkt, o passeig de les estrelles on es poden trobar els millors pessebres.

En breu us passaré un link perquè pugueu veure totes les millors fotos que hem pogut tirar aquest cap de setmana. Ciao. ;-)

Mai tornaràs...a la Vall d'en Bas

Volia encetar aquest escrit amb una frase procedent d'una cançó -per tant l'he manllevada-del grup gironí "Sopa de Cabra": "Mai trobaràs el teu príncep blau". Però al tatarejar la melodia se m'ha acudit que podia canviar-la per la que he posat a l'encapçalament: "Mai tornaràs a la Vall d'en Bas". En efecte, si hagués de convidar algú a passar un cap de setmana junts, després de l'experiència viscuda el cap de setmana passat a la Vall d'en Bas, li diria que millor que no hi anés. La veritat és que el vent, el fred, la glaçada, la gebrada, la boira, la pluja, la neu i altres fenòmens meteorològics que no sé definir van fer-nos la murga tot el cap de setmana. Però n'ha quedat alguna cosa bona de l'experiència? Doncs efectivament sí. A més de la convivència amb les cosines i cosins i cosinetes d'Esplugues, fer-la petar al voltant de la llar de foc, visitar Olot, Rupit i Santa Pau, ens han quedat algunes fotos que bé podrien posar-se a un calendari. No estic donant idees però alguna o altra podria caure perquè estan prou bé. Us en poso una per anar fent boca informant-vos -sobretot als que no vau estar amb nosaltres el cap de setmana- que es tracta del cim del Canigó, un dels cims catalans -sí, catalans- més emblemàtics.

Fotos del lliurament del títol de Màster a l'Auditori

L'auditori, marc esplèndid per al lliurament de títols de la UOC.

Moment en què vaig rebre de mà de la rectora de la UOC, Imma Tubella,  el títol de Màster en Direcció de Màrketing i Comunicació.

El Cor de la UOC va cantar en tres ocasions durant l'acte de lliurament de títols.

Moment en què en Miquel Calçada, Mikimoto, feia el seu discurs de Benvinguda.

Els caps d'Estudis i de departament. Entre ells hi havia la responsable d'Economia i Empresa, la rossa, situada a la segona fila.

Petits problemes al lliurar un títol que no es corresponia amb l'interessat.