La tradició és la tradició...

En alguns blocs amics es beneglorien de l'activisme cultural que duen a terme per la comarca en general i per a la població en general. Nosaltres, en resposta a aquesta onada d'activisme, volem mostrar que també tenim activitat cultural i que si haguéssim de fer el nostre currículum seria de veritat ben extens i generós (toma-la! M.À.).

Per això us mostrem algunes fotos de les nostres darreres activitats culturals: la primera d'elles és evident, tocar el flabiol. I no cregueu que sigui un instrument senzill malgrat el seu origen humil i pastoril. Per a començar és un instrument que es toca bufant (és a dir, és de la família dels instruments de vent) i si et quedes sense bufera "cagada l'hemus". Segonament és un instrument que es toca amb una sola mà i això sí que és un problema perquè se sol tocar amb la mà esquerra i els que no en tenen (o tenim:-) els és molt difícil coordinar els moviments. Tinguem també en compte que gran part de la gent és dretana i l'esquerra la utilitza com a ajuda. I finalment tenim el problema del "tempo" amb què s'interpreten les músiques. No cal dir que el flabiol és l'instrument bàsic per a acompanyar els "bastoners" i que aquests, si s'esveren, porten als flabiolaires a interpretar la música d'una manera accelerada, gairebé impossible d'interpretar. La resposta dels bastoners a les queixes dels flabiolaires és que tocar lent no és cosa dels temps actuals i per tant cal tocar i ballar ràpid encara que el ball quedi deslluit. Per sort algunes vegades (alguns bastoners) es té l'ocasió de rememorar els vells temps i demostrar que el ball "a tempo" és molt agraït i sobretot lluït. Aquí teniu una foto de com s'ha de ballar bastons.I com a segona activitat cultural hem de mostrar una de les activitats musicals més antigues i rurals del nostre país: les Caramelles. No cal dir que tenim bona experiència d'aquesta activitat musical ja que durant set o vuit anys (ja hem perdut el compte) vam estar al capdavant d'aquesta activitat al poble d'Oló. Gràcies a elles vam donar a conèixer música oblidada de tradició oral (vam tornar a cantar l'antiquíssima "Les primeres caramelles són per l'alcalde major puix llicència ens ha donada, li agraïm amb molt fervor...), vam recuperar dels arxius parroquials antigues caramelles (una partitura antiga que deia "Caramellas que es cantan a Calaf"), i vam escriure noves caramelles (com la bonica "Ai la primavera...") i vam introduir nous formats musicals (les "bluemella", que cada any, a ritme modern, demostraven que no només les sardanes i les havaneres poden ser cantades per Pasqua). Aquesta darrera foto és una demostració que les Caramelles són vives a molts pobles de Catalunya malgrat...les Caramelles de Súria, les quals resten públic a molts pobles dels voltants i acaparen tota l'atenció del país!

Però hi va haver temps per a tot...

Si al matí vam poder gaudir de la neu a l'estació d'esquí de fons de Guils Fontanera, a la tarda vam descobrir el centre de la comarca natural de la Cerdanya, Puigcerdà.

El campanar de l'església, els carrers més cèntrics i comercials (fins i tot vam poder veure la nova oficina de Caixa Penedès), fer un tallat en una xocolateria, adonar-nos que Puigcerdà és una de les viles catalanes amb més pastisseries per metre quadrat i finalment descobrir que el llac tan conegut de la vila va ser iniciativa d'un senyor...Danès. Sí, ens va sorprendre molt que el llac porti el nom d'aquest senyor d'origen danès que va ser cònsol de Dinamarca a Barcelona a finals del segle XIX, i que en un dels seus viatges per Catalunya es va enamorar de la Cerdanya on hi va comprar uns terrenys, hi va edificar una "torre" i més tard va proposar a l'ajuntament de crear un llac artificial sobre un llac natural ja existent. El senyor es deia Schierbeck.

Tot molt bonic. I com vàrem comentar... aquest llac té un aire danès, és veritat, però... a Dinamarca no tenen un paisatge nevat de muntanyes com el té la Cerdanya.

Una aportació amb fotos del Quim...

Ara us afegim algunes fotos molt i molt maques fetes pel Quim...

I aquesta?

Es nota la diferència, oi?

De neu n'hi havia...

I amb un paisatge bonic i sobretot natural no podíem quedar malament en cap de les fotos que ens vam tirar.

A l'abril...neu finalment!

Sí, finalment el mes d'abril s'ha dignat a ploure i a nevar. L'hivern ha estat molt sec, extrem jo diria, però l'abril amb les pluges dels darrers deu dies ha estat providencial per a aturar temporalment la sequera i deixar-nos gaudir una mica de la neu. I si no vegeu les fotos que hem tirat aquest matí de Divendres Sant a la Cerdanya, a Guils Fontanera.

Bonica, oi?

Però a més de neu hi ha hagut temps per provar les raquetes. De tennis? No, les de neu. De fet algú les ha pogut estrenar, i Déu n'hi dó com en sabia!

D'altres en canvi no n'han sabut tant, però és clar, l'edat és l'edat, oi?A més de fer tripijocs hem pogut gaudir de la neu en estat pur i en plena natura.

Vegeu-ne una altra:

Demà, més!

Sobre el Nou Món i el Dia de la Dona Treballadora

L'home s'ha emportat sempre tota la glòria en quant a descobriments i el cas del descobriment del Nou Món no n'ha estat una excepció. Per això, vist que el passat dia 8 de març va ser l'anomenat Dia de la Dona Treballadora, m'agradaria donar a conèixer quina va ser la primera dona blanca que va trepitjar la terra americana, i a més, quina va ser la primera dona blanca que va tenir el primer fill blanc en terres americanes. El fet no té res a veure amb les actuals reivindicacions feministes (o igualitaristes), però sí que té un aspecte qualitatiu el de reivindicar i donar a conèixer aquella primera dona que va tenir un nen "blanc" (no sé del cert que tingués una nena, per tant ja tornem a tenir un problema sobre masclisme) en aquelles terres americanes.

Aquella primera dona tenia origen islandès (i indirectament escandinau) i s'anomenava Gudrigur Porbjarnardotir. Un nom ben fàcil no us sembla?

Un apunt sobre Cristòfor Colom

Cristòfor Colom és un personatge molt controvertit ja que, primer, no se'n coneix el seu origen (alguns defensem que era Català, d'altres Genovès), i, segon, no va ser el descobridor d'Amèrica tal i com ens han fet creure des que érem petits.

Des del nord d'Europa s'ha comprovat que el primer home blanc "europeu" que va arribar a Amèrica va ser un víking i no un "desconegut" amb nom d'ocell. Segurament molts dels que esteu llegint aquestes línies coneixíeu aquesta teoria però potser el que no sabíeu és que aquest senyor era fill del conegudíssim Erik El Roig, un noruec que s'instal·là a Islàndia i que cap a l'any 985 d.C. es veié obligat a traslladar-se a Groenlàndia on "per casualitat" va instal·lar el primer assentament en aquelles terres.
El fill d'Erik El Roig, de nom Leif Eriksson (el Sr.Leif fill de l'Erik), conegut a Islàndia amb el sobrenom de l'Afortunat, va seguir la mateixa vida que experimentà el seu pare, emigrant i viatjant d'un lloc cap a un altre, la qual cosa el va portar "de casualitat" a trepitjar unes terres més enllà de Groenlàndia (on hi havia el seu pare) on segons diuen les cròniques va poder gaudir del "raïm" i de les pastures i els salmons. Aquelles terres estaven situades a "Terranova". Fou l'any 1.000 d.C. Malgrat ser una illa, Terranova, o Vinland com la va anomenar l'explorador Eriksson, forma part del continent Americà, com també en forma part l'illa de San Salvador (actualment anomenada Watling a les Bahames) on el 12 d'octubre de 1492 l'almirall Colom va fondejar amb les seves tres naus.

Tal i com els Catalans a Barcelona tenim el Sr.Colom exposat en un lloc privilegiat (al final de les Rambles i a tocar del port Vell de Barcelona), els Islandesos el tenen situat en el principal turó de la ciutat de Reykjavik al davant de la magnífica (us ho podem assegurar) església de Hallgrimskirkja. Déu n'hi dó tot plegat, oi?

Anècdotes que fan riure.

Si heu anat seguint els vídeos que us vam adjuntar en el passat comentari us devíeu fer una idea de com és aquella societat, la...Danesa. Sí, era Dinamarca amb la seva capital: Copenhague. Malgrat tot, voldríem avisar-vos que no sempre s'han comportat d'aquesta manera malgrat que encara els queda alguna cosa. Per a il.lustrar el passat d'aquesta societat, la que fou la societat vikinga, voldríem ensenyar-vos una fotografia d'una estàtua que hi ha al costat de l'Ajuntament de Copenhague. Aquí la teniu:

A la foto podeu veure el campanar de l'Ajuntament de Copenhague, el qual té alguna semblança amb el conegut Big Ben de Londres. Però al què ens volem referir sobre el passat Víking està relacionat amb els dos músics que toquen l'antiquíssim instrument "lur", d'origen escandinau situat al costat de l'Ajuntament en un pedestal altíssim. Per tal que entengueu el fonament d'una societat com la escandinava en general i Danesa en particular cal que presteu atenció al que diuen les males llengües sobre aquests dos personatges, els anomenats "Lurblaeserne": segons els actuals danesos, aquests dos instrumentistes de trompa de l'Edat de Bronze (2500 a.C.) només aconsegueixen fer-la sonar quan per sota seu passa una noia verge. El que és interessant com a reflexió és que ningú ha aconseguit sentir-los tocar la famosa trompa, la qual cosa ens fa pensar que segurament queden poques verges a Copenhague (si més no aquestes no es passegen mai per sota els famosos instrumentistes).

A tall d'exemple, i salvant totes les distàncies, aquestes males llengües tenen alguna característica semblant amb les males llengües que parlen sobre el nostre estimat Cristòfor Colom al Port de Barcelona, del qual se'n va fins i tot popularitzar una cançó que deia "El huevo de Colón" (aquest "huevo" a què es referia? Tenia alguna cosa a veure amb el tema de la verge danesa? Estem segurs que sí).