28/6/09

Manresans a La Manresana...

Estant a l'espera com estem de novetats infantils, hem decidit anar fent la nostra i, procurant no passar-se, fer una mica de vacances. Per això vam decidir continuar descobrint la comarca i les terres veïnes fent un Kit-kat vacacional ara que encara fa fresca.

Sembla que no pugui ser que estriguem tant a prop de belleses naturals com aquesta. No és ni el Delta de l'Ebre, ni el Llac de Banyoles. És l'espai natural de la Corbatera, a Sallent, vora el riu Llobregat. Un espai que estava molt degradat, que encara pateix algunes agressions degudes a l'extracció de sal de les mines, i que degut a la intervenció de la Diputació de Barcelona s'ha pogut recuperar i protegir com a autèntic lloc de culte a la Natura. Així com l'home ha convertit la sèquia de Manresa en un espai natural d'interès, la mateixa natura s'encarrega d'oferir-nos boscos de ribera, llacunes i basses fluvials i platges de sorra amb còdols ben a prop nostre. Disfrutem-lo.
D'altra banda, dos nous manresans polítics com som nosaltres, vam anar a visitar un altre lloc, en aquest cas històric, ben a prop de la comarca: La Torre de la Manresana, als Prats de Rei. És una torre medieval, que té l'origen en el moment de l'extensió del comtat d'Osona -hi ha qui diu de Manresa, d'aquí la Manresana-. Es parla del segle XI, més enllà de l'any 1000 dC quan apareix el seu nom per primera vegada.
És una torre magnífica, restaurada els anys 80 per la Generalitat, amb uns 27 metres d'altura, a la qual es pot pujar sense problemes per unes escales metàl·liques situades al peu de la torre, i accedir fins al capdamunt sense cap tipus de restricció.

Fantàstica és la torre però fantàstica la vista de tota l'Alta Anoia, subcomarca natural fenomenal, des d'on es veuen els campanars dels Prats de Rei, de Calaf i com no el recinte emmurallat de murs, torres i església del Castell de Boixadors, el qual ja vam visitar ara farà dos anys.
Un lloc ple de masies i camps de blat envoltats d'alzines, roures i pinedes, però ara també de molins de vent, altrament dits camps eòlics que despunten per gairebé tots els punts cardinals.
La història sorgeix de qualsevol pedra i racó de la comarca i no és per menys ja que per aquestes terres, començant per la torre d'origen romànic de La Manresana, es poden reviure molts moments de la nostra història. Sense anar més lluny, els Prats de Rei van patir una de les batalles més dures en la Guerra de successió, l'any 1711. Un plafó al peu de la torre explica tota la història.
I a uns quants quilòmetres, a Pujalt, l'exèrcit popular republicà, l'any 1938, va instal·lar-se al poble construint refugis antiaeris, muntant tendes i fent barracons que ara, amb total tranquil·litat però amb el pensament traslladat a aquells moments de crisi podem observar amb els pèls de punta. Pujalt està convertit en un poble museu, tot ple de plafons explicatius del memorial de l'exèrcit popular, promoguts per la Generalitat de Catalunya en pro de la recuperació de la memòria històrica. I és veritat, una història així no es pot perdre, malgrat que ha estat durant pràcticament 50 anys totalment anorreada.
Ja ho veieu, no perdem el temps ni un moment en espera de notícies més fabuloses: la Magda!

21/6/09

I mentres espero...desespero...

Des de que hem agafat la baixa que tots, i no només nosaltres, estem pendents de l'hora en què la Magda decidirà il·luminar casa nostra. Il·luminar, si, perquè quan en Català diem donar a llum deu ser perquè el nou que arriba ho il·lumina tot.

Pels moments -esperem que curts- en què encara estem a les palpentes, ens entretenim en tenir-ho tot a punt perquè la llum que ens arribi faci resplandir tot el que li hem preparat. I no és per menys perquè a hores d'ara la seva habitació ja llueix bastant, tot i que falta el seu hoste. Si no us ho creieu veieu les fotos que us adjuntem amb tots els llençolets i decoració que li han regalat. I tot abans de néixer!!
En aquest llit, quan sigui més grandeta, segur que hi dormirà com un angelet...
Aquí mirarem de canviar-la quan faci de les seves...
I aquest serà el seu primer llit. Però aquesta robeta i aquest cabàs ja l'havien fet servir uns altres hostes molt especials: l'Eva i la Núria ja havien jugat amb aquesta parella de cargols i la Laia i el Guillem ja havien provat la resistència d'aquest llit Original!