29/8/08

De Festa Major en Festa Major...

Aquesta setmana de mini-vacances o altrament dit Kit-Kat vacacional -parèntesi laboral- està completament dominat pels actes programats en les Festes Majors. Primerament, la d'Oló, que ja s'ha acabat, i segon la de Manresa, que avui al vespre tot just esclata.

A la d'Oló he de destacar el fet històric que per primer cop en molts i molts anys no s'ha finit la festa amb una cantada d'havaneres. Aquest any s'ha acabat amb un concert molt digne del "Pont d'Arcalís", encapçalat per l'Artur Blasco i en Jordi Fàbregas. La cançó més aplaudida "Sant Cristo de Conques", que al ritme que va es convertirà en la "Cançó Nacional Oficial per a fer ploure"!. De fet és una cançó que cantaven els pagesos en temps de secada i li pregaven al Sant Crist de la zona perquè plogués. Enguany diu que porten molt bona "ratxa" i plou després de cantar. A Oló van cantar-la dues vegades i la pluja em sembla que hi va arribar més tard, no sé si dimecres cap al tard.

A Manresa hem encetat la Festa Major a base de trencar-nos el cap i les mans fent papiroflèxia. A mi em van dir que aniríem a fer això i pensava que faríem gimnàstica o alguna cosa semblant però...resulta que és crear formes a base de doblegar i doblegar papers. Vaig fer tot el que em van demanar però després de tants anys d'haver deixat l'assignatura de "Plàstica" puc assegurar que no he millorat ni una mica la meva traça "manual".

Més tard vam anar a "Alternar" una mica. Dic alternar perquè vam participar en el concert organitzat per la FMA -Festa Major Alternativa-. L'ambient semblava maco però... els peluts, barbuts, jipis i altres, es van anar fent seva la festa, com no podia ser d'altra manera. El que cantava, en Feliu Ventura de Xàtiva, va estar a bon nivell i sempre ben acompanyat d'un guitarrista jove ben virtuós. Llàstima que el jove només faci concerts organitzats per gent d'aquest perfil i no pugui anar a una Festa Major com la de Manresa en condicions normals i oficials.

La trajectòria que duu és ben significativa però... potser s'ha posicionat massa políticament i fins i tot els que manen el veuen contrapoder. I això que és molt jove! A mi m'agraden les seves cançons i apostaria per ell en una Diada Nacional a Barcelona organitzada pel Govern de la Generalitat però... dubto que hi arribi ara per ara i sobretot si continua fent amics de la "talla" dels que organitzaven el concert d'ahir. Perdoneu l'expressió però un cantant com ell, si vol dedicar-se a cantar per damunt de tot, cal que faci amics de totes les "talles", no només de talla "Alternativa". Espero que un dia el contractin per anar a omplir el Kursaal i no només el "Puigmercadal".

28/8/08

El final de les glaceres...

L'escalfament del Planeta és una realitat. No cal anar massa lluny per a adonar-se d'aquest escalfament global. A casa nostra el patim, a d'altres latituds el disfruten. Mentre aquí les collites de cereals minven cada any degut a les sequeres prolongades d'hivern i primavera, i la temporada de bolets no arriba mai ni mai per molt que se la esperi, a latituds com la de Moscou o Dinamarca es freguen les mans per tenir estius una mica més llargs i calurosos.
Enguany hem tornat a veure amb els nostres ulls éls efectes de l'escalfament planetari. La glacera més gran de la península, la de l'Aneto, redueix la seva superfície mica en mica malgrat que sembli tan i tan gran. L'efecte que ens fa, però, és que és la única neu -o glaç- que hi ha a tots els voltants en ple mes d'agost i per poca que se'n vegi sembla qui sap la que hi ha.
Per cert, el pic de l'Aneto, de 3404 metres sobre el nivell del mar, és el que queda més a l'esquerra de la foto. Els pics centrals o serra central, s'anomenen de Coronas, Pico Medio i Pico Maldito, i els que apareixen més a la dreta són els pics de la Maladeta.

24/8/08

Estimats Reis...

Estimats Reis de l'Orient,

Ja de molt petit els meus pares em van portar diverses vegades a aquesta terra de somni, d'un verd desconegut a les nostres contrades, amb aigües sobrants de llacs altíssims i fonts d'aigües brillants i deleroses de jugar amb les pedres mentre reposen de tant en tant en goles mig profundes. Una terra que em feia sentir a prop de la Natura, dels nostres orígens naturals, que m'empenyia a sortir a recórrer-la i a voler-la descobrir sense perdre ni un segon. Només les nuvolades impedien que els meus ànims sortissin fora per a alliberar-se. Aquesta és una terra sense semblant a casa nostra que fins i tot els seus habitants s'expressen diferent de nosaltres els catalans, la qual cosa ens enriqueix encara més al permetre'ns conèixer grups i territoris tan propers però tan diferents. Aquesta és una terra a la que jo voldria pertànyer, que no deixa de sorprendre'm, que m'inspira llibertat, que allibera la meva ment i m'empeny a descobrir-la, estimar-la. Aquesta terra és la Vall d'Aran. Per això estimats Reis d'Orient, us demano que no deixeu de protegir-la i que permeteu que cada any pugui visitar-la i la trobi, com quan era petit, plena de vitalitat natural i a punt per a mostrar-se esplèndida, com m'agrada a mi.

13/8/08

Reformes necessàries al bloc

Com haureu pogut observar he introduit unes quantes novetats al bloc per tal de que hi trobeu coses interessants i se us faci impossible viure sense ell. Darrerament no he realitzat massa aportacions al bloc però més d'un visitant m'ha demanat a veure què passava amb ell...doncs ara, encara que no hi faci cap aportació, sempre hi trobarà alguna novetat. De fet amb aquestes novetats s'aconsegueix que les visites al lloc virtual siguin més repetides, un dels principis de funcionament fonamentals de qualsevol lloc web.

Una de les novetats és la inserció de boniques fotos que s'actualitzen diàriament sobre la Natura en estat verge. Una altra funció que he incorporat és la del noticiari, és a dir, resum de notícies incorporades al Google News. I una cosa que no podia faltar tenint en compte l'origen familiar és la previsió del temps. No sé si és una bona eina de consulta de la previsió meteorològica ja que procedeix d'un web anglès però a l'espera d'un lloc en català deixarem aquest en funcionament.

Fins aviat i espero que us agradi.

12/8/08

Les llàgrimes més espectaculars

Ja sabeu que per aquestes dates, als voltants del 12 d'agost, el cel ja de per sí estrellat es converteix en un espectacle de llums on l'oasi estelar aparentment immòbil comença a moure's sense remei, i on l'ordre astronòmic (el Cosmos) esdevé una autopista amb trànsit dens (el Caos). Em refereixo a les "Llàgrimes de Sant Llorenç".

Nosaltres, és a dir, nosaltres dos i fins a una "grumete" de 20 persones vam anar a presenciar la floració d'aquestes llàgrimes a la muntanya, als Rasos de Peguera, on segons els experts -el Josep i la Júlia, els cunyats i germana- es podien veure en condicions òptimes. Així va ser. Vam presenciar caigudes llacrimals petites i curtes, llargues, amb flaix inclòs i amb encesa del material còsmic que ens va fer posar els pèls de punta més d'una vegada.

La nit ens va permetre observar també milers d'estrelles que no es poden veure a ull nu gràcies al telescopi del Josep -un estri bastant aparatós- el qual ens va anar mostrant la immensitat de l'Univers començant per la Lluna amb els seus cràters, continuant amb Júpiter -extremadament lluminós a ull nu i esplèndid a través de l'objectiu, essent capaços de veure també alguna de les seves llunes-, passant per nebuloses i planetes que han explotat... Tot del tamany de l'ull però d'unes proporcions que superen la nostra imaginació i capacitat intel·lectual.

La nit només va tenir un entrebanc, i quin entrebanc! El pobre Guillem va topar amb una cadena i va caure de cap a terra. La contusió va ser considerable i de fet va acabar la nit a l'hospital en observació amb els seus pares . Per sort ja torna a ser a casa i sembla que malgrat el mal de cap ja torna a tenir ganes de saltar i jugar com si no hagués passat res.

Ah, la Via Làctea, el rastre còsmic de la nostra galàxia, es va deixar veure perfectament i particularment em va tornar a fer adonar que malgrat el nostre egocentrisme els Homes som un "Res" al mig del "Tot".