5/2/08

"Qui no fa Carnaval, res no val" o de com no fer Carnaval ni quan vols fer-ne...

Com molt bé sabreu la majoria dels que ens coneixeu, tant jo com la Irene no som massa "Carnavaleros", però en canvi sí que ens agrada descobrir els costums de la nostra Terra, la catalana. Amb aquesta intenció, i essent conscients que estàvem fent el "salt" als nostres amics de Sallent que ens havien convitat a veure el Carnaval que segons els organitzadors "Carda més llana" de tot Catalunya, dissabte passat vam decidir anar a conèixer un dels carnavals amb més "glamour", el de Sitges. El Carnaval de Sitges és conegut per l'alt índex de "transvestisme" entre els participants, que el fan "sexy i glamurós" però també transgressor i diferent. Nosaltres no anàvem amb la idea de transgredir res però tampoc ens mereixíem el revés que vam rebre per part d'aquesta població: el dissabte de Carnaval no es fa rua de Carnaval a Sitges!¡

Vam arribar a Sitges a una hora bona per aprofitar al màxim la suposada rua de Carnaval però, oh sorpresa!, l'ambient carnavalero brillava per la seva absència. Només alguns grups de joves o families anaven disfressades i no se sentia cap "xaranga" al centre de la vila. Nosaltres vam decidir fer una mica de turisme mentre no s'engrescava la cosa. Vam anar a parar a l'Ajuntament on hi havia una exposició d'ornaments de l'estil del carnaval de Tenerife (Drag Queens) amb els seus respectius premis aconseguits en un concurs. Després vam continuar per l'emblema de l'skyline de Sitges, la seva església vora el mar, i una posta de sol magnífica que ja mirarem de penjar-vos al bloc donat que és molt maca. Allí mateix vam tirar unes fotos a unes noies dels States -com elles mateixes es van denominar-, totes elles molt eixalabrades, més o menys vestides de carnaval -de fet semblaven vestides de Halloween-. I finalment vam fer cap a una oficina de turisme que hi havia al passeig on amablement ens van confirmar les nostres sospites: "no, senyors, avui no hi ha rua, només hi ha la "batucada". Per a nosaltres va ser un bon gerro d'aigua freda i creieu-me, no va ser l'únic del capvespre ja que tot seguit va començar a ploure a bots i a barrals, i vam anar entomant l'aigua que a hores d'ara és la cosa més buscada del país.

Amb aquest afer de Carnaval ens ha quedat clar que no ens convé assistir a aquest tipus de festes encara que fem mans i mànigues per a assistir-hi, oi? Malgrat tot, vam poder gaudir d'una magnífica posta de sol al Garraf.