17/12/07

Reconec que vaig fer campana…

Les campanes no han format part mai del meu vocabulari ni tan sols del meu modus operandi. De fet, sempre havia estat en contra de la campana per molt pal que em fes l’assignatura o el profe que la donava. Però fa 10 anys em vaig veure obligat a fer-la ja que l’ocasió s’ho mereixia, si més no a priori.
Era un divendres fred de desembre, el 12, quan el poble d’Oló, aïllat històricament dels principals eixos viaris de la Catalunya Central, s’obria a un nou futur de més esperança. Dic això perquè aquell divendres de desembre de fa 10 anys es va inaugurar el darrer tram que quedava per obrir de l’Eix Transversal de Catalunya.
L’acte es va realitzar a porta tancada en una carpa que es va muntar a l’entrada del túnel de Fontfreda. Jo, acompanyat del Xavi Guardiola –que no sé si també feia campana- ens vam apropar però va ser impossible poder veure res del que es feia dins, tot i que hi havia molta concurrència. Aquella va ser la primera decepció del dia i no seria la única…
El poble d’Oló vivia amb expectació la inauguració de l’Eix i de fet va preparar a corre-cuita una festa de benvinguda a l’autoritat que l’inaugurava, el President Pujol, el primer dels presidents de la Generalitat que es dignava a visitar el nostre poble, però que ho feia en el darrer tram ja de la seva vida política. Ell seria la segona decepció del dia…
Els bastoners d’Oló van encarregar-se de fer unes ballades als jardins de l’Ajuntament, essent avisats només uns pocs dies abans de l’acte. Després es va fer un pica-pica a l’aire lliure amb la presència del President Pujol i alguna autoritat més. El President no va fer cap declaració pública en aquell moment i va intercanviar algunes impressions amb olonencs com el meu padrí Joan i també ho va fer amb mi i en Xavi, els quals li vam informar de la voluntat de celebrar els 25 anys de la primera Trobada Nacional de Bastoners. El President va dir que això ho portava no sé qui de la Conselleria de Cultura i que parléssim amb ell per a tirar-ho endavant. De fet se’ns va treure de sobre i es va mostrar bastant distant. Segona decepció del dia…el President no és tan proper com ens pensàvem i ens feien veure els mitjans de comunicació…
L’acte i visita s’acabava amb un dinar. Oló, com el poble castellà o manxec de la pel·lícula “Bienvenido Mister Marshall”, s’abocà al dinar i esperava poder relacionar-se i explicar les necessitats que tenia el poble. El President Pujol, home d’una agenda molt plena, ens dedicà tant temps com influència tenim els pobles petits en vots, és a dir, gens. Resulta que va dina r amb un embut perquè havia de marxar a no sé on i dedicà unes paraules als oients: “Olotencs…”. Tercera decepció: el President de la Generalitat no sap ni el gentilici dels que vivim a oló, olonencs.
Oló, després de la visita llampec del President, continua amb greus mancances però amb l’Eix Transversal en funcionament. L’Eix, 10 anys després de la inauguració ens deixa alguns aspectes positius i alguns de negatius. La població ha augmentat un 10% segons les dades que es van fer públiques la setmana passada al Regió-7 (1070 habitants) quan el panorama i situació econòmica del 1997 no era precisament falaguera ja que més de 130 persones havien quedat a l’atur pel tancament d’Hemalosa. Avui, 10 anys després, Hemalosa forma encara part de l’skyline del poble a través d’un pàrking i unes parets a mig caure en el punt més concorregut del poble.
De cara enfora la nostra projecció s’ha mantingut baixa o gairebé nul·la malgrat alguns esforços com la fira de Nadal o el Consorci de Turisme del Moianès. L’Eix, això sí, ha ajudat a molts passavolants a reconèixer-nos com “els de Santa Maria” en lloc d’Olonencs com som. A això hi ha ajudat erròniament –al meu parer- els rètols de l’Eix on amb lletres grans es destaca “SANTA MARIA” en lloc de destacar el que ens fa realment diferents, que és “OLÓ”.
Negativament també hem de lamentar la pèrdua de dos olonencs, un al cap de pocs dies d’obrir-lo, el fill gran de Rojans, i anys després un empleat de l’Ajuntament, de cognom "Anglarill" que topant amb una tanca reflectora a la sortida d’Avinyó al final de la pujada de la Riera hi va perdre la vida.
Negativament, i puc parlar per la meva experiència política, he de continuar insistint, que malgrat l’obertura que representa l’Eix Transversal, Oló continua essent un poble desubicat, que no sap bé on pertany i on li convé pertànyer. El Moianès no ens projecta prou ni ens soluciona massa problemes, el Bages va cap a una metropolització del Pla, i Osona no té res a veure amb nosaltres malgrat estar tan a la vora. Cal discutir el projecte de poble que volem i despolititzar la vida pública malgrat que actualment podríem aprofitar la influència del conseller Puigcercós al Govern.
A 10 anys vista d’aquella inauguració em veig capaç de relativitzar aquella campana que vaig fer aquell divendres. Crec que només vaig faltar a una assignatura, sota la idea de que era un dia històric. El President Pujol segurament també era conscient de que la inauguració de l’Eix era un fet històric, però també puc ben assegurar que la seva visita va ser una veritable campana.