27/8/07

La Festa Major ja és aquí i ja ha marxat...

I ja tenim aquí les Festes Majors. Enguany hem fet el complet: Navàs, Manresa i Oló. A la primera d'elles vam anar al concert del Pets de divendres i en el qual es van posar el públic a la butxaca gràcies a les intervencions del seu cantant, en Lluís Gavaldà, i del so autèntic de les seves guitarres. Els Pets ja no tenen "llufes" però no desentonen gens! La pluja va refredar i deslluir una mica el concert però al final va lluir el dia. Vull dir la Nit. De fet es van acomiadar del públic amb aquesta cançó que ara reproduim:

Interessant, oi? A mi em va semblar com si Els Pets fossin un escriptor i després d'escriure tota la seva obra l'acabessin amb la seva signatura. Aquesta cançó és la signatura després d'un concert més que digne, i a sobre en català!

L'endemà vam anar a Festa Major de Manresa: Oreneta d'Or, gegants, cavallets, etc i concerts al vespre per tota la ciutat. Un dels que esperàvem i ens va decepcionar un pelet va ser el del grup "Antònia Font". Aquest grup conegut per la seva música "electrònica" però amb accent balear i lletra "curiosa" va anar mostrant que sí sabien escriure lletres curioses i una mica de música electrònica, però en canvi no saben acabar les cançons amb una mica de gust: totes elles acabaven com el "Rosari de l'Aurora"! Encara no estàvem aprenent els "estribillos" i ja ens acabaven la cançó! Á més resulta que la majoria de gent no en sabia cap cançó, només la que es diu "Oh, yeah!". Però ni amb aquesta cançó no van aconseguir arrencar la passió de la gent que assistíem al concert.

I finalment diumenge vam presenciar amb companyia dels nostres amics de Navàs, Anna i Joan i la seva petita Núria, el castell de focs. Enguany ens va semblar que havia estat pensat pels que anaven a veure'l al Parc de l'Agulla ja que no va ser tan pròdig en palmeres i sí més en "fonts" que no vam arribar a veure. Això va significar que la gent que esperàvem el castell de focs no ens semblés tan lluit com altres anys. De totes maneres no va faltar l'Oooooooohhhhhhhhhh, que maco!

El complet de les Festes Majors la vam fer a Oló. Enguany només vam poder gaudir de l'ambient que es vivia a baix el poble després de missa i del què ens van explicar parents i coneguts sobre els problemes que van sorgir el dissabte amb la Festa de l'Escuma quan no es van presentar els que l'havien de fer, i es va haver d'improvitzar una "ruixada" amb els gegants d'Oló per als més menuts. També ens van explicar com va anar la Gimcana sobre la Història d'Oló i el funcionament del bar del pavelló durant els concerts/balls (sembla ser que hi va haver una rotació de "barmans" important entre els que forment part de la comissió de festes). El nostre peregrinatge de diumenge va acabar amb la Ballada de Sardanes després de pair el bon dinar que ens va fer la iaia Pepeta. No puc estar de dir que les sardanes cada cop estan més ben tocades, i de fet, la cobla la Principal de Terrassa, amb en Lluís Coma al capdavant, van tocar a bon nivell, però en canvi cada cop estan menys ballades malgrat els esforços que es fan per a ensenyar a ballar-les als més joves. És una llàstima però és així.

25/8/07

Dia 1: arribem a Noruega! (Vacances 3)

Les nostres primeres vacances van començar un divendres assolellat i calurós aquí, i fresc però clar a Noruega. L'avió sortia de Girona puntual i arribava a Noruega seguint l'horari previst. L'aeroport d'Oslo/Torp està situat al sud de la capital, a una hora en automòbil, prop d'una població marítima anomenada Sandefjord.
La primera sorpresa va ser al recollir l'automòbil: per Internet vam contractar un "Volkswagen Polo" o similar i oh, sorpresa! ens fan lliurament d'unes claus on hi posa "Volvo XC70", per nosaltres totalment desconegut. Agafades les claus i dirigint-nos cap al pàrquing de la companyia de lloguer, sabent que el cotxe era de color "grana", identifiquem un Volvo familiar, amb matrícula sueca i rodes de tot terreny. Un cotxàs! Riem i riem i disfrutem del moment sabent que ens acabava de tocar la loteria tan sols arribar (més endavant ens tornaria a tocar desgraciadament, malgrat que finalment tot acabaria bé). Un cop carregades les maletes i engegat el motor ens adonem que tenim un cotxe amb canvi automàtic!¡ I després de moltes proves la Irene, que tenia certa experiència en això dels comandaments automàtics (gràcies a una companya de feina que en conduïa un d'aquests) el cotxe es posa en marxa i sortim de l'aeroport cap a l'hotel que teníem contractat.
Sopem a l'aire lliure i visitem la ciutat de Sandefjord, coneguda per ser un dels ports baleners històrics de Noruega i ens fem unes fotos a una "font màgica" al·legòrica dels pescadors de balenes.La nit noruega es mostrava estrellada, amb una lluna immensa sobre el port de la ciutat, fent-se de nit més enllà de les 11h.

Abans que res us donem la benvinguda a Noruega

Tindreu oportunitat de comprovar la bellesa de Noruega, en especial dels seus fiords, però abans volem que vegeu la magnitud d'aquesta meravella de la natura. Cliqueu el vídeo i escolteu atentament les explicacions que us donarem sobre les característiques d'aquestes terres.
Comproveu la situació d'aquest fiord en el mapa que us adjuntem:

23/8/07

Aprofitant l'estiu...

L'estiu a casa nostra és bastant llarg però l'agost és un mes que aviat l'acabes. Per això s'ha d'aprofitar a fer coses i com que no estem de vacances cal que els caps de setmana els expremem a fons. Una de les coses que hem fet i que teníem en ment des de fa molt ha estat visitar el Monestir de Sant Pere de Casserres, a la vora del pantà de Sau. Aquest monestir, el gran desconegut, és el "Sant Benet" d'Osona, situat també a la vora d'un dels rius més importants de la Catalunya, el Ter, en un meandre fantàstic i envoltat de natura: la serra de Tavertet i les Guilleries.
Ens hi vam acostar a mitja tarda i el color que tenia l'agost a aquella hora va afavarir-ne el bon gust que ens va deixar de boca el paratge i el monument. Un monestir complet, fet sota la norma de Sant Benet i l'estructura arquitectònica de Cluny, a França.
Restaurat a fons darrerament i havent perdut qualsevol ornamentació del passat, se'ns va mostrar esplèndid, amb sales plenes d'informació sobre els monestirs en la mesura justa, maquetes interessantíssimes sobre l'ornamentacó que devia tenir en els seus moments d'esplendor, amb música acompanyant a l'interior de l'església basilical de magnitud considerable. I en aquell racó de món vam poder apreciar com la natura es fa pas malgrat el terreny: uns càctus el nom dels quals no recordo, arrecerats a la vora dels penya-segats, formant parterres a l'estil de la gespa a mesura que ens anàvem acostant al monestir, el qual no es veu fins que pràcticament arribes a ell. Una visita cultural que ens va costar 6 euros però que us podem assegurar que estan ben invertits.
Ah, si voleu fer la ruta pel camí vell tindreu algun problema ja que el camí s'estreny de manera considerable en una roca on segurament us haureu d'estrènyer el cinturó o passar de puntetes i empassant-vos la respiració. Si no us ho creieu mireu la següent fotografia.

18/8/07

Kit-Kat a Gràcia!

Mes d'agost, mes de Festes Majors! Una de les més concorregudes del país i situada al bell mig del mes d'agost és la de Gràcia, a Barcelona. I ahir al vespre, després d'una decisió ràpida i unànime, vam acostar-nos a aquest barri de la capital per a conèixer de prop la realitat d'una Festa Major a ciutat, però en un poble dins d'una ciutat com els agrada dir als que viuen al barri de Gràcia.

Gràcia és una illa de cases dins de Barcelona amb unes característiques pròpies i alguna d'elles la vam poder veure ahir: catalanitat! La llengua catalana encara és ben viva en aquests carrers de la capital i a uns joves de poble com som nosaltres ens satisfà comprovar que la llengua dins de Barcelona encara "belluga".
Però Gràcia a l'agost és la seva Festa Major. Hi ha algun carrer que s'engalana i té molt bones idees, algunes d'elles les podrien utilitzar a Sallent per les Enramades de Corpus perquè són ben originals i el resultat espectacular. El material més utilitzat és el plàstic, el de les ampolles d'aigua, les quals s'utilitzen per a fer qualsevol cosa: flors, serpentines, el que sigui.
El carrer més digne és el de Verdi, al qual li han tornat a atorgar el Primer Premi del concurs d'enramades que cada any es fa. En ell s'ambienta la carretera número 66 que creua els Estats Units de punta a punta, i en el qual es poden veure des d'uns ninots sobre unes motos perseguits per un cotxe de policia fins a uns "surfers" que despedeixen el carrer. D'altres carrers interessants són el Llibertat, Providència, Tordera, Mozart, etc. Des del fons del mar a la selva més fantàstica es pot visitar a Gràcia aquests dies.
Nosaltres vam acabar la nit escoltant els "Strombers" al bell mig del carrer Bailén, el nom dels quals ens sonava una mica però no coneixíem, i de veritat ens van agradar ja que era una música de festa a l'estil "ska" i "reggae" a la catalana. La única cosa una mica desagradable era la "ferum" de "porro" i el "personal" que escoltava el concert, tot ell jove, però en general una mica "desmarxat".


Bona Festa Major Graciencs! Aviat celebrarem la d'Oló, esteu tots convidats!

16/8/07

De tot una mica i una mica de tot...(Vacances 2)

El país és molt gran i evidentment té de tot una mica i una mica de tot. Millor dit: té de tot una mica i d'algunes coses en té molt!
De les coses que té més són cascades i si no comproveu la bellesa d'aquesta el nom de la qual és Feigefoss.
Una altra cosa que també té i molt, fins i tot considerat Patrimoni de la Humanitat són Fiords. Aquest, el que vam visitar principalment és anomenat Sognefjord o fiord dels somnis.
Noruega és un país molt muntanyós, de muntanyes no massa altes tot s'ha de dir, però evidentment de fórmula típicament alpina. Jutgeu vosaltres mateixos si aquestes muntanyes són de veritat muntanyes. Aquesta vall, en concret, s'anomena Austerdalen. Bonica, oi?
Associat al paisatge alpí té també glaceres i malgrat que nosaltres en conèixíem ja algunes com les que vam veure a Islàndia durant les vacances del 2004, no van deixar de sorprendre'ns ja que les vam poder tocar, palpar, respirar de ben aprop. Aquesta és la coneguda Brikdalsbreen la qual surt a tots els catàlegs de viatges a Noruega.
De cultura mil·lenària els en queda ben poca. De la cultura vikinga, la que ells "exporten", els en queden ben poques traces- potser el seu caràcter "rude"- però al final de la gloriosa època vikinga en va sorgir la de la cristianització, l'expressió principal de la qual és la stavkirke (església de fusta), de les quals n'han quedat fins a 28 exemples, algunes de les quals també Patrimoni de la Humanitat. La més important d'elles és la que us acompanyem: la de Borgund. Aquestes esglésies de fusta van ser construides al segle XII principalment, a l'època en què nosaltres construíem les nostres esglésies romàniques que encara perduren a centenars, però que en el seu cas els ha estat més difícil de conservar a causa del material perenne emprat en la seva construcció: la fusta.
El que també tenen a centenars són llacs i noms impronunciables com el d'aquest paratge amb ruïnes de l'època del víkings.
La seva capital, Oslo, és una ciutat bastant grisa malgrat que té algunes coses dignes de reconeixement, entre elles el seu "Tibidabo" on es practica el salt de trampolí en esquís: el Holmenkollen.
Oslo és essencialment coneguda pel seu Ajuntament, un edifici de maó, ple d'oficines i de burocràcia però que té el rellotge amb l'esferea més gran d'Europa, de fins a 8 metres.
A Oslo també es pot visitar un parc ple d'escultures de pedra i bronze d'un senyor que es deia Gustav Vigeland. En ell s'hi recreen totes les fases de la vida de l'home.
Tela tot el que es pot veure a Noruega, no? Si us heu quedat amb el cuquet de veure més coses no patiu perquè de mica en mica us ensenyarem el que vam veure d'aquest país tan "apreciable".

No s'aprecia (Vacances 1)

Ja hem fet vacances, unes miques de vacances. Però Déu n''hi dó les vacances que hem fet! No és per infravalorar altres vacances que hem fet però les d'enguany han anat sobre rodes i a més en un país espectacular: Noruega!
Molta gent ens havia parlat de Noruega i de la immensitat dels seus paratges, l'espectacularitat de la seva Natura...però malgrat els elogis que rebia aquesta terra per part d'aquesta gent, es quedaven curts davant del que hem pogut veure i viure aquesta passada setmana d'agost.
Tot això que ens havien dit no s'aprecia en aquestes imatges per molt èmfasi que hi posem a l'hora d'explicar les nostres vivències allà dalt, a Noruega. Igualment no podreu apreciar una de les coses que nosaltres sí vam poder apreciar allí i és la seva gent. En poques paraules la podríem definir d'insípida, breu, tancada i mil adjectius més de caràcter neutre, no pas desagradable, però sí indefinible. En definitiva, el caràcter dels noruecs tampoc sereu capaços d'apreciar-lo en aquestes imatges.