Descobrint el Pallars oblidat...

Ens agrada durant les vacances descobrir. Descobrir coses que molta gent de casa nostra desconeix i que per aquest fet infravalorem. Això passa especialment en algunes comarques catalanes, podríem dir que perifèriques (si no "extrèmiques"), que tenen un sentiment d'inferioritat respecte d'altres, potser veïnes, i que han estat oblidades bastants anys per l'administració. Això ha passat al Pallars, especialment el Sobirà i avui li dedicaré unes paraules per demostrar que amb una empenta el Pallars seria el que va ser un dia, una terra de bandera i pròspera.

No fa pas massa dies que sentia un raonament fet per l'actor pallarès Carles Canut (sí, en "Rafeques" del "Vostè Jutja") afirmant que aquestes comarques septentrionals, del Pirineu, i en especial el seu Pallars, havien patit la deixadesa de l'administració de la Generalitat degut a la centralitat de Barcelona i al pensament de fer les obres pensant precisament en les necessitats d'aquests que anaven al Pallars però sense tenir en compte les veritables necessitats que tenien els habitants d'aquelles contrades. Tenia tota la raó del món ja que això va propiciar que els pallaresos marxessin d'aquelles comarques en lloc de quedar-s'hi. Ara aquesta tendència s'ha trencat i el Pallars ha estabilitzat aquesta dinàmica. Gràcies a què? i gràcies a qui?

Bé, pel que vam poder comprovar in situ, el Pallars Sobirà, i en especial el més sobirà de tots, el de la Vall d'Àneu, té uns racons per descobrir fantàstics, que no estan considerats "Patrimoni de la Humanitat" com el dels seus veïns propers de la Vall de Boí, però que com veureu poc els falta per a poder-ho ser considerats. Si no jutgeu vosaltres mateixos:

Aquestes dues esglésies, a pocs quilomètres de distància una de l'altra en línia recta, són del mateix període si fa no fa però una d'elles ha rebut tota l'atenció que li calia per a mantenir-se i l'altra en canvi no ha rebut, encara a hores d'ara, cap ajuda per a mantenir-se tal i com està. L'una és Patrimoni de la Humanitat en conjunt amb totes les altres esglésies i esglesietes romàniques de la vall, i l'altra -repeteixo que tot i la proximitat en línia recta i veïnatge- depèn de l'ajuda d'un euro que tot visitant fa sempre i quan vulgui accedir a dins l'església. Una és a Taüll i l'altra és a Son. Aquesta és la primera discriminació que ha patit la vall i la comarca tot i el seu interès indubtable.

I l'altra és la proximitat de veïnatge amb la "monàrquica i política" Val d'Aran. No dic que no sigui bonica la Vall d'Aran però el Pallars té una història mil·lenària per descobrir, una comarca plena de valls increïbles i uns cims que ja voldrien tenir algunes comarques pirinenques. El que no té el Pallars és l'estació de Baquèira, però això també és dubtós ja que actualment es pot anar a esquiar a l'estació sense necessitat de dormir a la vall i sense necessitat d'anar a buscar el remuntador a la comarca aranesa. Sí, però això no es publica als diaris i a Baquèira i als polítics i a la "reialesa" tampoc els deu agradar que s'assocïi l'estació amb el Pallars. Baquèira té un remuntador a mitja pujada del Port de la Bonaigua, en territori pallarès, des d'on es pot anar fins a Baqueira i Beret esquiant sense problemes. Per què el Pallars està tan mal tractat? No ho entenc però ho denuncio i proposo que el Pallars sigui també Patrimoni de la Humanitat i la Val d'Aran faci públic que l'estació de Baquèira també és pallaresa.